muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Professionals

K.L., president de la influent associació de touroperadors alemanys, poc després de la formació de l'actual Govern conservador, digué que els professionals havien arribat a l'Executiu. Aquest fet, en alguna ocasió, ja ha estat objecte del meu comentari. Ara, vista la minva d'ingressos per turisme, l'augment de l'atur, l'anunci de tancament precipitat d'hotels el mes de setembre, la disminució del període laboral de molts de treballadors, l'aparició de desànim empresarial i de la preocupació sindical, seria convenient preguntar-li: professionals de què?

Un dels més representatius d'aquest grup de professionals, l'altre dia, en unes declaracions a la premsa, atribuïa la causa de l'escassa afluència de visitants al mal temps. He de pensar que era una mala traducció de «vénen mals temps» que li havia tramès l'oracle germànic per definir com vénen de mal dades. No va estar gaire fi, s'ha de reconèixer. En l'ambient que està regnant, no hi ha motiu per a bromes. Llevat que l'activitat d'aquests professionals, lloats pel seu protector alemany, no sigui la de crear sinó la de guardar. La qual cosa els disculparia de dir qualsevol bajania per tal de sortir del pas. En aquest cas, hauríem de preguntar: guardar què? Què han de guardar els conservadors, que no podien guardar els progressistes? Deix que cada un dels lectors contesti la pregunta.

És un fet sabut que a la indústria del turisme, tradicionalment, li ha faltat investigació acadèmica. L'atenció, que des de diferents disciplines, han tingut altres sectors econòmics per part del coneixement expert, al turisme se li ha escatimat. Durant molt de temps, el món del turisme ha estat el món dels autodidactes. Dins aquest món, el dels anomenats professionals pel profeta de la touroperació, hi han navegat molt bé. No els hem de confondre amb els qui treballen en empreses dedicades a aquesta activitat, i que han aconseguit, a pesar de les mancances, que el turisme arribés a tenir una importància econòmica insospitada anys enrere. Encara que la consideració social continuï essent menor, molt per sota, del que li correspon. No parlem d'aquests professionals.

Ara, els altres professionals, els de titulació protooperadora, després d'haver-se passat temps i temps criticant que es fessin estudis, o d'haver donat els pocs que es feien al seu cercle d'amics, fins i tot desprès de segrestar publicacions, es temen que per ventura és necessari consultar experts. Cimera mundial a Palma per debatre el futur del turisme, anuncien. La seva sobtada conversió a l'academicisme no ens ha de sorprendre. Hem vist com, també de forma sobtada, darrerament abraçaven l'euroregió que proposa Maragall o es posaven al davant de la reforma estatutària, desprçes d'anys de fer de l'immobilisme bandera d'enganxament. Estratègia o canvi pensament? Ho anirem esbrinant en el futur.

Em ve al cap el record, afortunadament llunyà, de les dependències de la comissaria de Via Laietana, a Barcelona. Mentre era interrogat pel comissari Olmedo, de la brigada politicosocial, no val la pena aturar-nos ni en les formes ni les circumstàncies, m'arribava a través d'una finestra, situada a més de dos metres d'alçada i que mirava a allò que se suposava que era un pati interior, un cor de veus grises i cansades, que repetien una vegada, i una altra, allò que la majoria havíem tingut la sort d'aprendre d'infants: la «ce» amb «la a», «ca», «ema» amb «a», «ma». Ensenyaven a llegir. El guardes aprenien a llegir. A punt d'iniciar el mes d'agost, penso que el millor és pensar que mai no és tard per aprendre a llegir, que mai no és massa tard per deixar de guardar la ignorància. Ara bé, recomanaria canviar de mestre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris