algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Muntanyes remogudes

Ara resultarà que sí, que la fe mou muntanyes. Ho dic perquè, si un té ganes de creure, és a dir de tenir fe, pot arribar a la conclusió que als membres del govern Aznar que pressionaren directors de diaris, agències consulars, corresponsals estrangers i centres d'intel·ligència, que insultaren qualsevol que s'atreví a dubtar del dogma, que utilitzaren tots els mitjans de l'Estat per criminalitzar els nacionalismes i per confondre els que volen parlar amb els que maten, que cridaren a la mobilització unitària sense debat ni consens en una manifestació que duia la fe escrita en l'única pancarta... ho feren tot en nom de la fe i moguts per ella. Arribats a aquesta conclusió, cadascú és lliure de pensar i creure en el que vulgui i no es pot condemnar ningú per les seves creences. Creences, això és el que tenen encara els exministres Acebes, Zaplana et alter i no els abandona la fe ni després de passar pemartiri de les urnes. No sé si dóna per a la santedat (n'han santificat per menys) o la simple beatificació, però la beatitud no se'ls pot negar. I si eVaticà necessita un miracle, que segueixi les teories dePP sobre el resultat electoral i veuran com, segons aquestes, només un miracle els podia treure del poder. Sé que és mal d'empassar i més si s'entén que, en aquest cas, ha estat la muntanya la que ha mostrat una fe capaç de fer-se moure a ella mateixa. Increïble o creïble només des de la fe i la bondat d'esperit que m'ha estat negada. Però no hi ha res impossible i qualsevol dia veurem un vídeo d'Al Jazira amb Bin Laden guarnit amb txapela i llevonces tots els descreguts haurem de fer acte de constricció i demanar perdó al déu depensament únic per haver dubtat del que, amb tan bones arts, Aznar, Urdaci & cia ens havien revelat.

l l l
En primera instància, un jutge de Palma no ha vist com intromissió en l'honor del batle de Calvià, senyor Delgado, que l'oposició dubtàs de l'existència d'una línia magre que separa els interessos de pertànyer a una família de grans propietaris i el de representant dels generals de la comunitat. No he vist la sentència, però seria interessant saber si el dubte socialista és lícit quan una propietat d'escàs valor urbanístic és festejada per les institucions i acaba en mans d'inversors privats coincidint amb la victòria del PP en l'Ajuntament i en la Comunitat Autònoma. Com en el paràgraf anterior, tot és una qüestió de fe i ens hem de creure que l'antiga presó d'Illetes, per a inversos anglesos, té un valor milionari tal com està, amb proteccions legals que impedeixen el seu desenvolupament urbanístic, i ni els venedors ni els compradors confien en una pròxima i sobtada requalificació. Posats a tenir creences, n'hi ha que dubten de la teoria de l'evolució, i tenen dret a seguir en la seva fe des de la seva branca i amb un cacauet a la boca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris