bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Joan Oró en el record

En Jaume Simonet, que ha estat a Barcelona, arriba a la tertúlia amb una mala notícia. Joan Oró, el gran científic català, bioquímic que estigué al front dels projectes de la NASA Apollo i Viking, es troba en situació molt greu. Sobreviu sedat per la morfina. El president Pasqual Maragal ha hagut de traslladar-se al domicili d'Oró per imposar-li la medalla de la Generalitat. En Jaume i jo el vàrem conèixer, devers el 15 de juny de 1995, quan vingué a Palma en viatge de noces d'un segon matrimoni. Amb ell i la seva esposa, Antònia, vàrem fer molt llargues hores de tertúlia, en el bar de l'Hotel Palas Atenea, mentre el pianista Josep Mesquida tocava tota mena de melodies, clàssiques i contemporànies. Era, Joan Oró, un home d'una extraordinària afabilitat, que palesava en la conversa un humanisme pregon, arrelat de manera paral·lela a la gran preparació científica. El record recitant de memòria eCant Espiritua de Joan Maragal, o desviant algun punt de la conversa per respecte a les conviccions religioses de l'esposa. L'any següent, el 1996, el vaig tornar a trobar a la seva Lleida nadiua. Jo assistia, convidat per la doctora Àngels Santa, a un congrés organitzat per la Universitat de Lleida en homenatge pòstum al primer rector, Víctor Siurana. El recordaven amb una vasta trobada, titulada «Camins creuats», on distints especialistes desenvolupaven les quatre grans passions literàries de Siurana: Honoré de Balzac, Benito Pérez Galdós, Marcel Proust i Llorenç Villalonga. A l'acte de cloenda, Joan Oró, en representació de la fundació que porta el seu nom, féu un bell parlament. La retrobada fou molt cordial. El record renyant-me per haver-me apartat del camp de visió d'una fotografia: «si no ets a la foto, quan passen els anys no queda constància de la teva presència». I ara, pel que veig, amb 81 anys ens deixa. Era un home de profundes conviccions científiques. El 1980 fou elegit diputat en el Parlament de Catalunya, per CiU, i dimití l'any següent, per tornar a EUA i continuar la seva carrera científica.

K K K

EL SUBFUSELL
N'Aquil·les se sent intranquil pel fet d'haver aparegut un subfusell automàtic de fabricació israeliana a Port Portals. Es trobava en el fons del mar, prop del port, a la zona on hi ha l'estació de servei.

-Has de pensar que era així mateix un arma que pot disparar 500 projectils per minut.

-Ho veig. Un instrument sofisticat, dels que empren els agents del MOSAD, el servei secret d'Israel, i també bandes armades de terroristes i delinqüents comuns.

-No és gens tranquil·litzador que apareixin instruments com aquests per devers les nostres costes.

-Aquell gran mestre de columnistes, Joan Bonet, que humilment es designava a si mateix com el pare de Joan Ramon i Maria del Mar, cap a la segona meitat dels anys seixanta va escriure un article antològic sobre un tema semblant.

-Sobre armes perdudes i armes trobades?
-Exacte. En un lloc cèntric de París havia aparegut una metralladora que fou portada a l'oficina d'objectes perduts. I amb seu peculiar humor, irrepetible, aquell gran escriptor de diaris reflexionava sobre la feta.

-I quines conclusions en treia?
-Les positives eren que les armes es perden o es tiren perquè hi ha gent que hi renuncia. Les negatives, que n'hi ha tantes en el món que poden aparèixer onsevulla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris