algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

La calor fa estralls al PP

Les víctimes més evidents de la calor d'aquest estiu són el seny i la coherència dels dirigents del PP. Hem observat símptomes preocupants a Àngel Acebes, Jaume Matas i Fernando Rubio, per posar tres exemples d'àmbit i rellevància ben diferents. Àngel Acebes va anar a la Comissió d'Investigació de l'11-M a tornar a fer sonar el disc ratllat que es va posar el mateix dia de l'atemptat. L'ombra d'ETA continua planant sobre l'atemptat, va dir. Algun comentarista de premsa ha argumentat que deu hores de compareixença sense contradicció només són explicables si es diu la veritat, com si la història no estigués carregada d'exemples de mentides mantingudes amb contumàcia durant deu hores, deu dies o deu anys. Després de la compareixença, ens és fàcil imaginar Acebes amb vuitanta anys, amb la raó encara més perduda, repetint una lletania monocorde: ha estat ETA, ha estat ETA. No tenim perquè assumir la realitat, quan la realitat s'entesta a ser antipàtica i a jugar-nos males passades.

El segon cas d'estudi és el nostre Jaume Matas, que se n'ha anat als cursos d'estiu de El Escorial a predicar la bonanova de l'autocrítica i la conquesta del centre. José María Aznar també predicava el viatge al centre mentre cavalcava la forca centrífuga que el portava als extrems més extremats de l'autoritarisme. No fa gaire mesos, Matas se'n va anar a Madrid a fer mèrits en la carrera per ser més aznarista que Aznar, i hi va explicar que la dreta, durant la transició, havia comès l'errada d'acceptar parlar de «nacionalitats», i que Catalunya tenia, respecte de nosaltres, propòsits imperials designables amb un mot germànic estimat per Hitler. Ara, ja ho veieu: volem ser nacionalitat històrica, volem euroregió de Pasqual Maragall, el PP ha d'aprendre del que va succeir entre l'11 i el 14 de març, i el PP ha de guanyar el centre. La calor ha afeblit la consistència dels seus posicionaments. A no ser que estigui sospesant el pronòstic dels vents dominants al PP estatal (el que realment li importa) i vagi fent punts per ser un dels líders del PP renovat i centrista.

Fernando Rubio, finalment: els joves també es veuen afectats per la calor. És el portaveu del PP al Consell de Mallorca, una dada que jo tampoc no coneixia fins dilluns passat i que procuraré oblidar ràpidament. Aquest cadell del PP no ha llegit cap dels múltiples opinadors dels que expliquen que el 14 de març el «tarannà» va derrotar la «crispació». Dilluns, a la institució on regna Maria Antònia Munar, va comparar les irregularitats en les al·legacions al Pla de Carreteres (que, dit sia de passada, no poden amagar el clam de desenes de milers de persones) a les pitjors pràctiques dels primers temps soviètics. Si el senyor Rubio sap que aquestes pràctiques incloïen les deportacions massives i els camps de treball forçat, la comparació és una indecència que li hauria de costar el càrrec. Si no ho sap, la comparació palesa una ignorància i una lleugeresa que li haurien de costar el càrrec.

En fi: la calor. Tots esperam la tardor, en què el Partit Popular se'ns apareixerà (per obra i gràcia de Matas) com un partit que ha après de les seves errades, com un partit que manté coherència en les seves posicions, com un partit conciliador i dialogant, i com un partit centrista. No en dubteu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris