algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

Illes Balears

Diumenge passat va complir-se el segon gran objectiu del govern de Jaume Matas en promoció turística, com és ara aconseguir que l'equip Illes Balears acabàs el Tour. El primer, va ésser assegurar-se la presència de Michael Douglas a la parada de la Comunitat (futura nacionalitat històrica, Flaquer dixit) en algunes fires internacionals. Amb Douglas i els ciclistes, les Illes Balears havien de tornar a ésser la principal destinació turística de la Mediterrània, a la baixa d'ençà que Celestí Alomar havia promogut l'ecotaxa. Tanmateix, la substanciosa inversió publicitària no dóna, ara per ara, els bons resultats que s'esperaven. Ni els donarà. Douglas ha fet acte de presència a qualque sopar institucional, s'ha assegut a taula, s'ha atipat i se n'ha anat abans de l'escurada. La seva presència no ha servit per altra cosa més que per a comprovar que les coses li van bé i milloren. Dubt que ni un sol milionari americà, veient-lo retratat al costat de Matas, hagi reconsiderat el seu projecte d'anar a caçar lleons a l'Àfrica i, finalment, hagi optat per venir-se'n a s'Arenal a beure cervesa tèbia a cinc-centes pessetes el tassó. Pel que fa a la capacitat de generar riquesa per a les Balears, l'equip que dirigeix Eusebio Unzúe no ha aconseguit massa més que Douglas. Cap francès dels que segueixen el Tour, no se'n va anar, diumenge mateix, a la seva agència de viatges a treure bitllet per Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. En tot cas, els més somiadors, hauran comprat una bicicleta als néts a veure si algun d'ells emula Armstrong i treu la família dels maldecaps de final de mes. L'equip Illes Balears no ha entusiasmat a ningú. Esportivament parlant és vulgar i, per afegitó, no hi corre cap illenc. Curiosament, la inversió faraònica del projecte tampoc no estava justificada per la demanda social com, de fet, passa en el País Basc. No he consultat enquestes, però sembla que la gent d'aquí no ha vibrat davant els finals d'etapa que ens oferia TVE. Tampoc no s'han detectat acumulacions d'aficionats en els cafès, i els turistes no han mostrat un especial interès a tenir informació puntual del Tour, tal volta perquè l'opció d'encendre el televisor no entrava en el tot-inclòs. Qui va embolicar Matas amb aquesta història de l'equip ciclista? Ara és el moment de demanar-nos-ho. I d'exigir, al mateix govern, que més d'un vividor se'n vagi, a l'esprint, a ca na Tix. Rosa Puig, no n'és responsable, encara que sigui la cara visible d'aquest despropòsit. A tot estirar, Rosa Puig deu pujar a la bicicleta per anar a comprar el pa, els diumenges que para a Algaida. Insistesc, li'n pertoca una responsabilitat ben limitada. ¿Ho és, idò, el propi Matas, el responsable? Home, sí. Però la iniciativa no és seva. Matas és de la generació que rebia una Vespa dels pares en acabar PREU. Potser hem de mirar cap a Rajoy? Potser. En Jaumet de les Rambles balla al so que li marquen els de més amunt. Qui no va tenir inconvenient (ni remordiments) a reivindicar el discurs de José Antonio en el Club Siglo XXI per tal d'agradar a Aznar, pot assumir la passió de Rajoy per les bicicletes encara que, amb la despesa que ha suposat, tots els mallorquins podríem viatjar amb taxi de cap a cap d'any. L'aposta ha estat cara i inútil. Sobretot inútil. El Tour ja és història, i publicitàriament sols queda viu el nom d'Armstrong, el guanyador. Tanmateix, el govern ens ha sorprès fent arribar a l'Illes Balears la seva més cordial felicitació pels resultats obtinguts: una sisena posició per equips (fora pòdium, essent com és el pòdium allò que retén la memòria gràfica), i la pírrica victòria que suposa la consecució del mallot blanc per a un jove corredor rus anomenat Vladimir Karpets. Si Karpets hagués nascut a Anglaterra o Alemanya, podríem treure-li un poc de suc. Essent rus, no. Ni prop fer-s'hi. En circumstàncies ben diferents de les actuals, Flaquer podria traslladar-se a Moscou amb una ensaïmada per als pares del campió. Una costellada s'organitza en cinc minuts. Carlitos Delgado acompanyaria Flaquer amb el pretext de promoure els escacs a Calvià i sempre hi hauria quatre directors generals disposats a ballar sevillanes a la Plaça Roja fins a trenc d'alba. La bauxa tendria un cert sentit: Mallorca typical Spanish, Rasputín i olé, en fi... Però Rússia ha esdevingut un nom prohibit en el passaport de la gent del govern, com ho era en el de tots en temps de Franco. De manera que el pobre Karpets no podrà presentar als seus pares aquests senyors tan generosos que, tot i ésser d'un país llunyà, no tenen inconvenient a invertir els diners públics en la formació dels esportistes russos. Encara que no s'enduguin ni una alegria en tota la temporada. Que la sisena posició de l'Illes Balears en el Tour ha estat un gran èxit? Sí, home. Ja ho veim. Rosa Puig, en lloc d'ésser diumenge al Parc del Prínceps, va optar per presenciar la carrera de pollastres de Sant Jaume en el seu poble, senyal que per París no hi havia res a pelar. I el fracàs esportiu no té importància, en comparació amb la inutilitat de la inversió publicitària. Aquí la cosa cou. Mentre un grup de ciclistes acaben de fer-nos malbé mil milions de les antigues pessetes, les empreses hoteleres amenacen amb la reducció de plantilles perquè la rendibilitat turística baixa de manera espectacular. Cal passar comptes. L'oposició parlamentària té la paraula.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris