muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Aquest article no torna el canvi

Amb lletres ben grosses, el supermercat més gran d'un carrer amb nom de premi nobel recull l'anunci: «No tanquem per vacances». L'habitual és justament el contrari. Que t'avisin quan no podràs comptar amb ells: la normalitat és trobar el local obert tant si és hivern com si és estiu, i poder-los comprar les bosses de dos quilos de taronges que, tant si és temporada com si no, tenen just a l'entrada en un horari flexible, de nou a nou. L'anunci potser pretén fer-te creure que aquest serà l'únic petit supermercat del barri que tendrà obert el mes d'agost. I t'ho adverteix perquè no caiguis en la temptació d'anar al caprabo de tres carrers més avall, encara que el propietari té clar que la seva competència al barri no és el caprabo de tres carrers més avall, sinó la tendeta d'una mica més enllà. També ven iogurts i vi i qualque mica de fruita -d'aspecte més aviat malmenat-, i t'hi atén un paquistaní que ahir et va demanar què volen dir «Apu» i «badulaque», dues paraules que qualcú li ha escrit amb lletres grosses, devora la porta. Tot i que la botiga del paquistaní tampoc no tancarà el mes d'agost -possiblement aquest home no sabria dir-te què són les vacances- el cartell del súper del carrer amb nom de premi nobel l'acosta a les grans superfícies: si elles no tanquen, nosaltres tampoc. Just a la vora, una botiga de roba de dona que tanca entre el dos i el setze d'agost -la dependenta es fa les ungles darrere el taulell- mostra una advertència amb lletres gairebé tan grans com les del súper: en temps de rebaixes no s'admeten canvis. Un anunci que l'allunya, precisament, dels grans magatzems, on en temps de rebaixes sí que et canvien la roba, com sempre, si no són vestits de festa, que no els canvien. Se'n van adonar, perspicaços, que deu dies abans de les festes assenyalades -els cap d'any, per exemple- es compraven molts vestits que es tornaven sospitosament dia tres o quatre de gener, dins dels quinze dies que et donen de garantia de retorn. N'hi va haver alguna fins i tot que va arribar a tornar un top en una bossa de tintoreria, però aquesta és una altra història que tampoc cal esbombar aquí, en un diari tan seriós. No, en temps de rebaixes no s'admeten canvis, i una mica més enllà, en una plaça dura que cada nit s'omple a vessar amb joves fumant canutos, joves fent botelló i una furgoneta de la policia local amb dos o quatre o sis agents que ni fumen canutos ni fan botelló, hi ha un bar que fa menjar libanès que anuncia d'una manera ben visible que «No es venen begudes per emportar». I el sentit comú et diu que vol dir que si vols una beguda la te prenguis en la barra, on en qualque cadira de les que tenen en la plaça dura, acompanyat de tres rastafaris o dos neopunks prenent la fresca i asseguts en terra, però que no surtis amb l'ampolla al centre de la plaça, que encara els acusaran de fomentar el consum d'alcohol al carrer. Per vendre ampolles de botelló ja hi ha el súper que no fa vacances i la botiga del paqui qui no sap què vol dir «badulaque». I si demanes una estrella en el bar que fa menjar libanès, la te'n dus posada. I serà, no cal dir-ho, com els articles rebaixats de la botiga de roba de dona que tanca entre el dos i el setze d'agost.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris