nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

Dies d'estiu a la gresca

Segons la dita popular, «al País Català, la pluja és el mal temps dels imbècils», per això quan el sol torna a eixugar els camins, sembla que totes aquestes senyores es posin d'acord a la mateixa hora. Vaig esquivant-les fins arribar al bar. Cap al tard, les dones lleven la pols del seu redol, és una pols que es renova dia a dia amb escreix, pareix que hi ha obres per tot arreu i la crisi no afecta el sector. Aquestes donetes esquiten l'acera amb una poalada daigua de la cisterna si cal, ja han començat les restriccions. L'olor d'aquestes endreçades voreres contrasta amb l'agrura que sura a l'aire després de remoure la brutor, quan es banyen els carrers de Ciutat amb un d'aquells artefactes mòbils. Arrib finalment i m'assec amb l'amo en Miquel que no es talla un pèl. Ho diu Gide a «Paludes»: «Qui no hi veu més que un pany, veuria pel forat el món sencer només que fos capaç dajupir-se», i n'hem après força, d'ajupir-nos. El que no ha sabut fer mai servidor és guaitar l'altura que des d'un full en blanc s'observa. Ho sento. Sempre ha anat estirant la idea o les interminables notes del que es vol fer i no es fa. Mai manquen terrenys on trepitjar per polsegosos que siguin o per moltes restriccions que es visquin. L'actualitat ens va marcant el camí.

De cada minut i cada hora en surten, l'únic problema és administrar els recursos en magatzem tan limitat. Aquests dies qui més qui manco va donant sortida al gènero. Ara bé, del que correspon a la patètica idea de l'home o la dona davant el mirall cruel del full en blanc, res de res, ni parlar-ne. El blanc en molts llocs és el color dels morts, cels de xafogosa exterminació com els angles pulcrament tancats d'un assaig brevíssim omplint i comentant una vegada i una altra el dia a dia d'un bestiar que ja coneixem de sobra. Volen marcar el ritme als nostres dies i més que el nostre futur, volen governar els nostres doblers.

L'amo en Miquel comentava que des d'ahir vespre no ve aigua per l'aixeta, com cada any per aquestes dates. Cobra una pensió de merda després de tants anys de feina i fa mesos que està en llista d'espera per una operació que desitja amb urgència. «Per un puto euro com es van posar els hotelers, jo que ho recicl tot a la bassa del corral i em cobren més de seixanta euros d'incineració i això que quasi tot ve de les zones hoteleres, urbanes». Sabeu ben bé que el que cal urgentment a casa nostra, és la dimissió de tot el Govern. Pel camí tan brut per on anam, als ciutadans, ens quedarà només la insubmissió fiscal.

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris