algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Combregar amb rodes de molí

Ja se coneix el primer avanç de les intencions del govern de Jaume Matas en relació a la possible reforma de l'Estatut. L'executiu vol «introduir» la definició de «nacionalitat» per a les Balears. Tota la resta de partits, a dir-hi la seva. No és molt lògic que li seguesquin el corrent d'aquesta manera. Perquè resulta que l'article 9 del vigent Estatut ja defineix el poble comú balear amb «característiques de nacionalitat» la consolidació i desenvolupament de les quals és obligació de totes «les institucions d'autogovern» des que fou promulgada la llei, ara fa 21 anys. D'acord que per ventura la nova forma que s'hi introduiria, a l'Estatut, no seria igual a la que existeix, però la definició de fons és la mateixa. Amb el recordatori basta per deixar en evidència el poc o res que a vegades significa una paraula en un text legal. De fet, és probable que molts dels ciutadans que reivindiquen ser una «nacionalitat» ignorin que l'Estatut ja hi ens hi defineix, així, des de sempre. I és segur que bona part dels polítics que aquests dies parlen del tema, i més que hi parlaran, no és que ho ignorin però fan com si no ho sabessin. És comprensible que ho faci en Matas i el PP, perquè els interessa. El que no s'entén és que l'oposició caigui en l'enèsima trampa idèntica que els hi ha parat el president, amb molta habilitat, per assumir el liderat, propagandístic però liderat al cap i a la fi, en el debat polític, del qual només hi pot haver un beneficiari: ell. Per altra banda, és de suposar que ningú no se creu que el PP hagi sofert una sobtada conversió, hagi vist la llum autonomista i a través de la gratuïta reiteració que seria la definició de «nacionalitat» se faci batejar per segona vegada per entrar en la nova fe. Així que qualcuna n'ha d'estar cavilant, en Matas. Bé, en realitat és la que du pensant i fent des de la closcada que va rebre a les eleccions generals. Han passat quatre mesos i s'ha de reconèixer que el president s'ha sabut resituar ben aviat, i molt bé per als seus interessos. Eurorregió, esvaïment de l'estratègia de la tensió en educació pel català, gonellisme de convicció però amb acceptació del català, fitxatge d'intel·lectuals de reconegut prestigi, cants a l'autonomia, reivindicació davant Madrid de voler ser tant com el que més i ara, i fins la pròxima novetat, la cosa de la «nacionalitat». Clar que tot això i res, és el mateix. Però tant se val. El que compta, per a ell, no és tant fer com parèixer que se fa. Que llavors res no se ompli de contingut polític no és la qüestió. Perquè l'objectiu últim al qual serveixen totes les paraules i declaracions (és a dir, imatge) és convertir-se, tal com ja s'ha argumentat d'altres vegades, en una de les més importants, si no la que més, punta de llança de l'estratègia del PP nacional contra el govern ZP a través de l'atac al Tripartit català. I, alhora, asfixiar el PSOE local. Aquesta última és la intencionalitat més interessant, per domèstica, de l'estratègia de Matas. I, de moment, li està sortint molt bé. És vera que els socialistes i la resta de l'oposició duen 15 mesos pràcticament desapareguts, i d'això se n'alimenta en bona part el govern del PP. Tanmateix, també s'ha d'acceptar que Matas ha estat capaç d'allò que els dirigents del PSOE, PSM, EU i Verds no han sabut o no han pogut fer: adaptar-se a la seva realitat, a la seva situació aquí i ara. Matas ha sabut fer-ho. I li ha guanyat a l'esquerra un temps preciós, i aquesta ha perdut una oportunitat d'or. En aquests darrers mesos, l'oposició, amb l'alè que suposà el triomf del PSOE a les generals, o si se vol la derrota del PP, hauria d'haver-se recuperat i marcat un territori de debat que l'interessàs enfront d'un PP abatut. Ni per casualitat. Al contrari, és Matas el que ha assumit el lideratge polític i qui marca l'agenda a tots els altres que van a remolc. Increïblement, fins i tot amb els temes que fins fa no res combatia. Ja el maig aconseguí aïllar el PSOE en el Parlament, i res no indica que haurà estat l'única vegada. Francina Armengol, portaveu socialista i per ventura candidata el 2007, s'ha posat a la feina immediatament després de la victòria als congressos del seu partit. Però no és gens segur que el temps perdut se puguin recuperar. De moment, el que se veu és que és Matas qui marca els temes de l'agenda a tothom i qui lidera el debat polític. Tant com que ha començat a intentar convèncer-nos, i ho està aconseguint, del meravellós que és girar al voltant de res, o, el que és el mateix, fer-nos combregar amb rodes de molí.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris