algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

VilaWeb com a exemple (o contraexemple)

Titoieta Ràdio d'Algaida ha atorgat el premi Santa Anneta d'enguany -l'onzena edició- al diari digital electrònic i independent VilaWeb. Aquest premi està destinat a reconèixer la tasca d'aquells que s'han distingit per les seves contribucions a refermar la llengua i la identitat nacional catalanes. Fa patxoca, i molta, avui nou anys després de la creació de VilaWeb, i quan encara tothom parla del caràcter efímer i extraordinàriament volàtil que tenen les coses d'Internet que VilaWeb s'hagi convertit en un dels referents catalans d'Internet. Aquests dies ha fet vuit anys que vaig conèixer en Vicent Partal en viu i en directe. Abans n'havia sentit parlar i possiblement havíem intercanviat algun correu electrònic, però com a coordinador d'un curs d'estiu el vaig convidar que ens parlés de l'aleshores incipient experiència de «L'Infopista-Vilaweb».

En aquell mateix curs d'estiu hi va participar John Perry Barlow, activista americà per les llibertats civils i pels drets digitals. Feia encara no mig any que Barlow havia fet pública -en el fòrum econòmic mundial de Davos- la seva «Declaració d'Independència del Ciberespai». Aquesta declaració em va fer veure que el Ciberespai, aquest nou espai virtual creat per Internet, feia possible la materialització d'algunes utopies. Entre d'altres menuderies, destacava Barlow que, en el Ciberespai, el poder dels estats-nació no disposa de les mateixes eines de coacció i repressió que en el món físic per tal d'imposar les seves lleis. Dit altrament, no hi havia res que impedís fer realitat al Ciberespai els Països Catalans, per damunt d'absurdes divisions territorials o administratives, la llengua com a referent i nexe d'unió, atès que a Internet, com molt bé deia un feliç acudit dels inicis, ningú no saps si ets un ca fins que bordes; a Internet tothom saps que ets català tot d'una que hi escrius. Sigui dit de passada, mentre jo feia aquest descobriment, l'Infopista-Vilaweb ja feia un any que existia i s'anava convertint en el referent català a Internet.

Moltes vegades m'he lamentat del poc ús que hem fet de les possibilitats que les tecnologies digitals ens oferien per tal de refermar la nostra identitat i, si va a dir veritat, cada vegada que ho he fet, he esmentat com a excepció VilaWeb. Com a excepció i, també, com a exemple d'allò que hauríem de fer. No es tractava només de fer un nou mitjà de comunicació a Internet, àgil, dinàmic, modern i que explotàs les possibilitats que les tecnologies oferien, es tractava de fer això, però sobretot, en català i, el que encara és més important, des de coordenades catalanes. Per això mateix, m'escau palesar, una vegada i una altra, que la revolució de les tecnologies de la informació ens proporciona una oportunitat addicional per ser i fer coneixedor que hi sóm, i VilaWeb n'és un referent paradigmàtic.

M'escau recordar que justament enguany hem tengut l'oportunitat de veure materialitzades algunes de les possibilitats d'alliberació que aquestes tecnologies ofereixen, estic parlant -és clar- de l'anomenada revolta social dels mòbils i que va esclatar la nit del tretze de març. Aquesta revolta només va ser una de les manifestacions contra un impresentable segrest informatiu fet en un moment tràgic, i que va ser neutralitzat, en bona part, gràcies a una utilització eficaç de les tecnologies. Però no seríem justs si atribuíssim tot el mèrit als mòbils. Des de bon matí del dia 11 de març vàrem ser molts els que vàrem deixar de mirar els mitjans de comunicació tradicionals i vàrem passar a veure els que ens deien els no tradicionals, amb VilaWeb al capdavant. Aquells dies seran recordats i estudiats per moltes raons, però a mi em queda clar que, si no hagués estat per VilaWeb i la informació que vàrem poder obtenir gràcies a Internet, els manipuladors se n'haurien sortit amb la seva. Per altra banda no resulta gens sobrer esmentar que, per primera vegada, VilaWeb fa fer dues edicions de paper, per tal de fer arribar els fets objectius a tots els racons d'un país que assistia incrèdul a una de les més barroeres manipulacions informatives. Una inversió de fluxos de lo digital cap al paper prou significativa de com estava la situació i també, de la força i importància de les tecnologies de la informació com a eines de lluita per la llibertat. Seria bo que tots en prenguéssim consciència de la potència que ens posen a l'abast aquestes tecnologies i les protegíssim perquè avui per avui, a elles està vinculada de forma indissoluble, la llibertat d'expressió. Tot això sense perdre de vista que, molt en particular, aquestes tecnologies, més enllà del que puguin tenir de globalitzadores i, per consegüent, d'anihiladores de qualsevol casta d'identitat, ens obren tot un ventall de noves possibilitats d'afirmació. VilaWeb ens mostra de forma fefaent una manera per explotar aquest camí, i ho palesa el reconeixement que suposa el premi atorgat per Titoieta Ràdio.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris