algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

Quan els nins diuen basta!

Sóc dels qui continua pensant i vivint allò que el llibre és un dels millors amics durant el temps de vacances.

Tal vegada i pel tòpic de la «deformació professional», he fruït amb la lectura del llibre que porta per títol el de l'encapçalament d'aquesta carta. No tan sols és un text més, sinó que tracta d'una sèrie d'experiències viscudes per infants d'Itàlia, Argentina i Espanya; d'aquest, ciutadans de Reus i de Granollers.

Dic experiència, perquè els nins i nines desitgen expressar-se i per poder-ho fer cal que els adults no només els escoltin, sinó també que en sàpiguen. Així de senzill i alhora complex.

Especialment, d'aquells nins i nines que parlen poc i potser s'expressin amb dificultat, n'hem de tenir més cura perquè, sense cap dubte, tenen coses a dir i necessiten d'adults que estiguin disposats a defensar de bon de veres les seves posicions.

Expressions de nins i nines amb força contingut, adreçades a mestres, professors, mares i pares, urbanistes, polítics, etc., com aquestes:

-M'agradaria un camp de futbol sense entrenadors.

-Volem d'aquesta ciutat el permís per a sortir de casa nostra.

-És millor anar a la plaça amb els padrins que amb els pares.

-La bicicleta és més democràtica que els cotxes.

-Per la voravia ha de poder passar tota una família.

-Proposem el nom d'un nin o d'una nina per a un carrer o una plaça.

-I jo, em pregunt: què podríem fer si escoltéssim els infants?

Alonso Medinas Prats. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris