Ha estat positiu l'anunci que la reforma de l'Estatut inclourà la definició jurídica de les Illes Balears com a «nacionalitat». Les contradiccions que implicava el no reconeixement han estat comentades en altres ocasions. Per tant, benvinguda sigui aquesta passa endavant. Una regió és una simple delimitació administrativa o la constatació d'uns accidents geogràfics, al cap i a la fi indiferenciats en allò substancial de la resta. El terme «nacionalitat» implica la presència d'unes singularitats importants que volen ser preservades i/o que exigeixen compensació. Fa 10 anys, Joan Huguet i l'aleshores senador Josep Juan Cardona eren conscients de la importància cabdal d'aquest reconeixement. El PSOE, però, el bloquejà. En 1999, José María Aznar ja governava a Madrid i fou el PP qui, per consensuar l'Estatut, exigí la renúncia als socialistes. Ara les tornes han tornat a canviar i els conservadors reprenen el camí abandonat. Convenen dues consideracions. En primer lloc, els dos grans partits haurien de deixar de banda el conjunturalisme en les seves línies d'actuació. En segon lloc, no es pot ofendre el sentiment dels ciutadans, tant dels qui hi estan a favor com dels qui s'hi oposarien, llevant calat a la iniciativa. Si la reforma no es produeix amb un mínim de convicció, la classe política haurà fet un trist paper davant la ciutadania.