nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Un turista plantat és un pagès?

La festa major de Barcelona complirà el setembre amb la seva llarga tradició d'afecció als cartells controvertits. El polifacètic artista Perejaume és l'autor del desconcertant cartell de les festes de la Mercè d'enguany. Sobre un pedestal de la deessa Shiva, l'autor ha imprès un poètic joc de tres preguntes: «hem de fer-nos els artistes pagesos?». «Un turista plantat és un pagès?», «Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista?». La controvèrsia sobre la transformació que el turisme està ocasionant a la ciutat està servida. El mateix artista recordà que al seu natal Sant Pol -al Maresme- amb prou feines queda terreny per poder fer-hi cultius. Paradoxalment, però, cada estiu es llaura amb paciència cada matí el que és erm, la sorra de la platja.

La darrera visita a Barcelona va ser decebedora precisament per l'excessiu enfocament turístic i el seguici de fanquícies que van substituint el comerç tradicional arreu de la ciutat comtal i canviant la seva fesomia. Diuen alguns que ja pareix Mallorca amb els abusos que alguns establiments de restauració porten a terme en els preus que cobren. A diferència de Mallorca, però, es deixa sentir la veu crítica i el cartell provocador que obre un debat més que necessari. Aquí les festes tenen cartells més tradicionals, cofois i panegírics. Aquí els agents intermediaris de la intel·lectualitat deixen la crítica durant l'estiu per no desbaratar la gallina que cova els ous d'or. Ans al contrari, els cartells que abans deien que aquí cada dia era festa, ara, volen ser com la calitja, aquesta bena humida que ho tapa tot a l'hora més tòrrida, i ens volen convèncer que cada turista és un amic. I ja vèiem on ens han portat aquestes amistats: a llaurar cada dia un terreny erm i a resignar-nos a substituir lentament els arbres per asfalt, com denunciava a una carta al diari, referint-se a un pinaret entre la via de cintura i l'autovia d'Inca.

Posats a repetir cada episodi històric les vegades que faci falta, la tragèdia d'aquesta terra és interpretada com una farsa pels farsants de torn. Com diria M.V. després de llegir Tom Wolfe, «si treballes a una casa de putes, se tracta de ser la millor de totes», ara que el sainet de moda se situa a una casa de barrets moscovita. Potser que més que una qüestió de diners públics, de legalitats, o de morals, la qüestió sia purament de decència. I la decència, potser, és no voler ser turista en la pròpia terra, com ens conviden a ser. Potser la decència sia recordar la veu ancestral dels padrins que definia el turisme com el negoci dels forasters, dels externs, dels hostes que vendran i de casa te trauran. La pagesia, paradigma del món tradicional -pobre però autosuficient, injust però productiu i base d'un comerç i una indústria, aferrat al terròs i a la sotana, però servador d'una llengua i creador d'un paisatge- s'ha calat foc. I la volen repoblar de turistes. I un turista plantat és un pagès que té un nom per cada núvol, que mira la lluna per fer les seves feines, que no ha de menester parets per fer fita del que és seu o que sap que els camins són per passar-hi tots? Definitivament, la calitja no ens deixa veure gaire enfora aquest estiu.

Com és que encara no han començat els jocs olímpics i es parla tant de medalles? Aquest esperit de ser el més fort, el més ràpid o estar més amunt, fa oblidar alguns que per poderosos que se sentin s'asseuen sobre el seu cul. I el sedentarisme propicia les morenes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris