nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Aznar i González

Ningú no pot ignorar que el PSOE ha decretat una operació d'aniquilació política contra José María Aznar, entre d'altres dirigents del PP, des que té els poderosos instruments del govern, amb la disciplinada actuació del seu braç mediàtic, el grup PRISA, al qual no li faltaven ganes, ja de per si, de passar-li comptes, a l'expresident. Com tampoc no se pot dubtar que quan Aznar se va fer amb les brides de l'administració central va ordenar fer el mateix contra Felipe González i alguns altres dirigents socialistes, disposant tota la bateria mediàtica pròpia, El Mundo, ABC i altres, per llançar tot quant obús poguessin trobar. Les dues vergonyosos operacions no poden fer oblidar, emperò, que se basen en dades reals. En el cas d'abans contra el PSOE, la corrupció i el terrorisme d'estat. En el cas d'ara, la constatació que el país ha estat governat durant vuit anys per un home que manifesta unes actuacions que no s'avenen gens amb el que el comú dels mortals espera d'una persona normal. Llavors cadascú defensarà a cada part, si és que vol o l'interessa, exonerant, matisant o comprenent el que han fet. Però els fets, són els fets. I els fets que hem conegut els últims dies situen Aznar com a pertinent sospitós d'haver exercit el càrrec de president del govern nacional sense estar capacitat per fer-ho. Són, els fets, l'afer dels papers del CNI i, e colmo, el de fer pagar a compte dels pressuposts públics la famosa medalla del Congrés nord-americà. Tots dos fets, per cert, i és una dada important, han estat criticats inclòs el sector mediàtic del PP, la qual cosa dóna perfecta idea de la magnitud de l'aberració comesa per l'expresident.

Un home que, com Aznar, diu amb tot el morro a un periodista durant una entrevista, que tothom ha d'entendre que se quedi amb papers secrets, o bé en faci còpies per a ús personal, del Centre Nacional d'Investigació, té un greu problema. Diguem-ho clar: còpies de papers sensibles en fa tothom que ha estat en un govern, a Balears també. Ara, ningú no ho diu. Quan se diu i en públic a través d'una ràdio, és que aquest home ha perdut el nord. I el seu partit, amb ell, té un problema molt, molt greu. Perquè aquest homenet, n'Aznar, és una bomba ambulant, que ves a saber en què esclata la pròxima vegada. Se comporta fins i tot pitjor que González en els més o manco tres anys (1996-1999) que se dedicà a destrossar el seu partit, mort de ràbia perquè l'havia vençut a les eleccions aquell a qui tant menyspreava i de qui despectivament havia dit, a principis dels noranta, que «aún no le ha crecido el bigote» a qui pogués guanyar al PSOE.

Per si no bastava la xuleria aberrant dels papers del CNI, dijous el govern socialista treia a través del seu braç radiofònic la història patètica de la medalla. És la confirmació de la megalomania d'Aznar, que ni tan sols en el seu partit ja han pogut ni excusar ni matisar, ni tampoc els mitjans amics. No se sosté de cap manera. És un dels episodis més vergonyosos que s'han vist mai. No important, perquè al cap i a la fi tampoc no és per tant com els enemics d'Aznar pretenen, però sí retrata un president, i això és el greu, pobre d'esperit, acomplexat, obsessionat per una visió messiànica del seu pas per la política. Un polític fora de temps i lloc que se considera ungit pels designis extra terrenals a complir una missió gairebé celestial. I com que els espanyols, desagraïts que som, no l'omplíem de medalles a tot hora, doncs se'n va a la capital de l'imperi a veure si n'hi venen una. Això sí, pagant tots nosaltres. I ni ens ho diu. Entre un i l'altre i l'altre i un, González i Aznar han escalat, després de deixar el càrrec, algunes de les profunditats del fems morals més abjectes, tractant-se d'expresidents de tots els ciutadans. Amb avantatge clar en favor d'Aznar en aquesta patètica cursa cap a l'abocador de la història, ja que al socialista, almanco, sempre li quedarà ser recordat, a més de per la corrupció i el terrorisme d'estat, per algunes millores substancials de la vida dels ciutadans, com mai no s'havien produït a la història d'Espanya. El PSOE no aconseguí treure cap fins que Rodríguez Zapatero i una nova generació de dirigents enterrà, educadament, Felipe González. Rajoy, Gallardón i Piqué necessiten, en el seu cas desesperadament i ràpidament, fer el mateix amb Aznar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris