cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

La corrupció de baixa intensitat

Els dirigents estatals del Partit Popular (no tant els d'aquí) no se cansen de repetir amb orgull que durant el seu mandat varen acabar amb la corrupció que havia imperat en el temps dels socialistes. Aquest va ser un dels missatges que més se sentiren durant la passada campanya de les eleccions generals.

Que hi hagué corrupció almanco durant la darrera etapa del govern de Felipe González és cosa sabuda per tothom. Encara avui hi ha gent empresonada per aquests afers. Però, ja fa molts d'anys que un tal Jesús de Natzaret va dir allò de «qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra». Com a exemple bastaria recordar el cas del Túnel de Sóller. Els implicats en aquest afer just es pogueren salvar per prescripció del delicte, però el jutge va considerar demostrat que hi havia hagut suborn.

La gent generalment qualifica de corruptes les actuacions dels polítics que tenen com a finalitat agafar doblers de l'erari públic o cobrar comissions per haver afavorit els interessos de determinades empreses o persones. Darrerament, emperò, comencen a fer-se públics comportaments que no sé si legalment poden ser titllats d'actes de corrupció, però que com a mínim no semblen gaire ètics a la majoria de la població. Em referesc, no al fet de sostreure doblers públics i ficar-se'ls dins la butxaca, sinó, simplement, a fer despeses en benefici propi que no comporten gens d'interès per a la ciutadania i passar-ne després la factura a la Conselleria o al Ministeri corresponent.

Un exemple d'aquest tipus d'actuació el tenim en l'afer Rasputin, però aquest queda en pecata minuta (per la quantitat que és, no pel fet en si) si el comparam amb els dos milions de dòlars que diuen que va gastar el Ministeri d'Afers Exteriors a promocionar la imatge de José María Aznar als Estats Units per tal d'aconseguir que el Congrés nord-americà el condecoràs amb no sé quina medalla.

Aquest tipus de corrupció, diguem-ne de baixa intensitat, mostra un grau de candidesa i innocència realment entranyables. És molt difícil, per no dir gairebé impossible, que aquest tipus d'actuació no arribi a transcendir a l'opinió pública. El pagament queda registrat a la comptabilitat de l'organisme en qüestió i aquesta comptabilitat no és secreta. I en cas que ho fos, difícilment es mantendrà oculta quan hi hagi, com ha passat recentment al govern central, un canvi de color polític a les institucions. Qui fa ús d'aquestes operacions comptables, o bé se pensa que ningú no anirà mai a remenar els papers, o bé està convençut que actua correctament i que té dret a beneficiar-se d'allò. Ambdues postures em semblen equivocades. Ni la gent és beneita, ni cap gestor dels diners públics pot actuar amb aquests com si fossin seus. Un polític és només una persona que els ciutadans hem triat perquè vetli pels nostres interessos, no un individu al qual se li ofereix una ocasió de promocionar-se, ni que sigui als Estats Units.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris