muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Sobre la situació de dona Maria Coll

Amb referència a un article publicat al seu diari el passat diumenge 18 de juliol del present any sobre la situació de la gent gran, amb una entrevista a dona Maria Coll de San Simón, volem fer unes puntualitzacions.

Som un nebot-nét que acut amb certa regularitat a visitar-la, a causa que la meva padrina (germana de dona Maria Coll), que abans la visitava diàriament, va sofrir una embòlia en dates recents, raó que li impedeix visitar-la amb la freqüència anterior.

No vull que la gent pensi que dona Maria Coll està abandonada pels seus germans, nebots i néts, perquè no s'ajusta a la realitat. Tots els seus germans, que encara viuen, es cuiden i es preocupen molt per ella, encara que és cert que de vegades la visiten poc perquè són persones d'edat avançada i en alguns casos (els germans grans) tenen dificultats per anar a visitar-la (s'ha de tenir en compte que dona Maria resideix en una casa antiga amb escales).

És cert que dona Maria Coll passa moltes hores tota sola, ja que al matí hi ha Angelita (una persona formidable, a qui tots els seus germans estan enormement agraïts d'haver-la conegut), tots els dies, fins i tot diumenges i festius, i de vespre es fan torns entre Catalina i Graciella (per acompanyar-la de nit per si sorgeix cap problema). Però entre que se'n va Angelita i arriba la de la nit, passen moltes hores, però disposa d'un aparell de teleassistència, per si de cas.

Quant a la situació econòmica, no és tan negra com es pinta. Dona Maria Coll pot presumir amb el cap ben alt de pertànyer a una bona família, aristocràtica, amb una molt bona educació (cosa que en aquests temps es troba a faltar) i amb una situació econòmica normal i tranquil·la, té una pensió (del seu pare), més el lloguer d'un pis que té arrendat, i té solvència econòmica al banc. Tots els seus germans, els que encara viuen, se'n preocupen. Encara que és ben cert que dona Maria Coll té un acord personal amb un dels seus germans, pel qual aquest es compromet a cuidar-la i a mantenir-la, en la salut i en la malaltia, fins a la seva mort, a canvi d'heretar la casa familiar (on van néixer tots els seus germans i que correspondria a tots) en la qual ara resideix ella i altres, administra els seus béns i comptes bancaris. Ella té suficients doblers per mantenir-se i viure, el seu germà no l'ajuda econòmicament, sinó que li administra els seus doblers, i en el presumpte cas de falta (que de moment no és el cas), aportaria els doblers per mantenir-la, segons l'acord. Ho pos en coneixement perquè la gent no pensi que la resta dels germans no la mantenen.

Per acabar voldria dir que dona Maria Coll de San Simón, als seus 94 anys d'edat (a primers d'octubre en complirà 95), es mou per la casa (amb l'ajuda d'un caminador) com si per a ella no passassin els anys, té una memòria envejable (que ja voldrien molts) i amb les idees ben clares. Es relaciona amb poca gent, com els seus germans i amb Angelita, Catalina i Graciella, però mai no s'ha queixat de res, i com ella diu «mai s'ha casat, no perquè no hi hagués pretendents (que n'hi va haver ... i molts) sinó perquè no volia casar-se.

Rafel Ríos Sampol. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris