algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Recuperar el seny

Aquesta setmana, cosa rara, s'han produït dos casos de recuperació del seny en un terreny tan poc favorable al sentit comú com és la política: la resolució del Congrés de Mallorca del PSIB, i el suport del president Matas a la proposta d'euroregió del senyor Maragall. Com és natural, sempre hi ha qui troba ossos en el lleu, però en els dos casos hi dominen els aspectes positius. En el de l'FSM hi ha hagut veus anònimes que han volgut comparar el tarannà suposadament més propici a arribar a acords de la secretària general Francina Armengol respecte de Francesc Antich. Si recordam que fins ara s'acusava el secretari general del PSIB d'esser massa dèbil, queda clar que això només és la potadeta dels mals perdedors. Perquè en el congrés de l'FSM uns han guanyat i altres han perdut. Ha guanyat Francina Armengol, que ha demostrat que pot arribar a esser allò que en diuen un (o una) líder, i han perdut els «crítics», que fins el dia abans del congrés deien pestes de la senyora Armengol, i l'endemà li aprovaven la gestió, la votaven per repetir en el càrrec i no apareixia l'alternativa cent vegades anunciada. Sigui per por de perdre o per l'aixabuc que els va donar el secretari federal d'Organització, el cert és que s'han conformat a ficar alguns dels seus peons a la nova executiva. El resultat és un fals consens, i l'experiència demostra que aquestes coses solen acabar malament, perquè es fan sense convicció ni voluntat constructiva. Però els «crítics» i els seus objectius han quedat en evidència, i això sempre és positiu. Com és positiu que el senyor Matas hagi deixat anar les bajanades que ell i el seu partit varen dir quan Pasqual Maragall va proposar l'euroregió Mediterrània-Pirineus, que no serà més que una de tantes regions transfrontereres que ja hi ha dins l'Europa comunitària i que fins ara no han reportat més que beneficis a les regions que hi participen. Veure les bellumes que hi va veure el senyor Matas al principi i que encara ara hi veu el senyor Camps, que diu que es tracta d'una opció que «no té res a veure amb el passat, el present i el futur» de la Comunitat valenciana, només dóna fe d'uns complexos d'inferioritat que cal esperar que el senyor Matas hagi superat definitivament. Si el senyor Camps vol seguir apostant per l'entelèquia que han batiat amb el ridícul nom d'«eix de la prosperitat», allà ell. Nosaltres, els illencs, hauríem d'esser més conseqüents i considerar que, almanco segons els polítics del PP, l'única cosa que tenim a veure amb Madrid és que ens explota de mala manera. No sembla que sobre aquest fonament es pugui bastir cap eix que no sigui el de la pobresa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris