muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Pomes i paneres

Deixau-vos anar de pardalades, a la política, amb sous molt per davall dels que reben els directius de l'empresa privada, només s'hi acosten ferits d'ideologia, de vanitat o de cobdícia mala de sadollar amb els seus propis recursos. La gent amb ideologia i inquietuds sol ser públicament coneguda abans d'accedir a un càrrec; si és que hi accedeix, perquè tenir-ne no és ni condició necessària per aconseguir-lo. Han participat d'assemblees i organitzacions, des de les corporatives a les veïnals, sindicals, esportives, empresarials... perquè és en elles, en la societat civil, que s'hi projecta la manera de veure la societat de cadascú. És a dir, s'hi projecta la ideologia. També poden haver destacat en la seva professió i ser coneguts per això. Tots aquests junts -els bons professionals, els activistes, els inquiets, els innovadors...- no són majoria dels que omplen el «panodrama» dels nostres càrrecs polítics. Més aviat el contrari. Arribistes que no tenen més ideologia que la de mantenir el càrrec perquè mai havien somiat arribar-hi, aprofitats que saben de l'efimeritat del xollo i arrepleguen el que poden i els deixen, mesquins que passegen el càrrec com si l'haguessin guanyat per mèrits i miserables que van pel món amb el «no sap vostè amb qui parla» pel davant. Amb aquest bestiar és difícil fer cas al president Pujo(el càrrec no caduca a tothom per igual, com és notori) que ahir, en el Fòrum, advertia sobre el perill de menystenir els polítics, «no hi hauria societat sense polítics» -digué. Però no especificà si no l'esmussava compartir aquesta categoria amb genteta capaç d'anar de putes amb fons públics o de fer tallar el subministrament d'aigua a un llogater inconvenient. Per no parlar de megalòmans perillosos capaços de fer-se condecorar per parlaments estrangers encara que sigui escurant la butxaca dels contribuents per comprar medalles a preu de canari jove.

l l l
Són iguals tots els polítics? No, i cal demanar que ells mateixos ho demostrin. Segur que la senyora Cirer no manaria als municipals engrillonar el veí que li embruta l'estenedor o el professor que suspèn una filla, però consent que un poll entrat en costura, com el senyor Nada, al qual no se li coneixen mèrits, faci ostentació del càrrec que el poble li ha delegat i se n'aprofiti. (Nota: Sobre el que seria o no capaç el senyor Matas i per què consent que l'ombra del putiferi embruti el seu govern, ja no tenc les coses tan clares com amb la batlessa, i si qualcú vol posar la mà al foc per ell, que recordi el president Soler i recorri a l'amiant.) Aleshores, si ells no senten la necessitat de separar les pomes podrides de la seva panera, serà que els importa un rave la confusió generalitzadora. Per què ho hem de fer noltros? Supòs que per higiene i, sobretot, perquè és insuportable saber-se còmplice necessari d'una guarda sense manies. Deu ser que cadascú, almanco, creu votar l'excepció que confirma la regla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris