algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

El retrat de Homer Gray

Tenc un amic, en Sobrino, que no se pot treure del cap que en Homer Simpson tengui la seva edat: 35 primaverotes mal duites. Fa trenta minuts el meu amic era jove. «Com és que el temps ha passat tan ràpid?!», em demana. «Quan tenia cabells em costava hores fer-me la ratlla i anar ben pentinat. No es podia haver posat de moda anar descambuixat fa quinze anys?!... I la música de les discoteques què? Vaig sobreviure a l'espaguetti disco, a l'acid house, al «Life is Life», al «Ritmo de la noche» i als Modern Talking... però no a la màquina. Aquella música infernal em va treure a coces de la nit. Jo no he canviat. Són les discoteques les que ho han fet». Jo li dic que no tot és negatiu. Si fos més jove per ventura aniria amb aquests pantalons pota d'elefant extrallargs que s'arrosseguen i en entrar dins uns serveis públics, bruts i plens de soll, xuclaria tot el suc que hi ha per terra amb els baixos dels texans. Quin oi!

De tant en tant en Sobrino s'anima. Oblida en Homer i diu que tenir 35 anys és fantàstic. Diu que comença a palpar la maduresa. La tranquil·litat. Els diumenges sense ressaca. Els fills! Veure com aprenen a parlar. Fer-los el menjar. Perdre el son a la nit darrera ells i anar a treballar topant amb les columnes del pàrquing -qui dimonis les va inventar!! Fan falta tantes columnes?- Canviar bolquers. Banyar-los. Plors. Sopars fets amb tones d'amor que tanmateix arriben intactes al poal dels fems. Ni un minut per veure aquella pel·lícula que t'han deixat... Uns bracets t'envolten el coll abans d'anar a dormir. I quan en Sobrino explica aquesta darrera part, se li il·lumina l'ànima.

En fi, fa dos dies en Sobrino tenia l'edat de Crist, i enguany li toca la d'en Homer Simpson. Cada dia li creix més la panxa, la pardaleria, l'alopècia, les obligacions familiars, les ganes d'anar a fitxar a una central nuclear, una tèrmica o una incineradora. El pitjor és que és el darrer any que ho pot dir. L'any que ve en Homer serà més jove que ell. I l'altre, i l'altre... Ja s'hi hauria d'haver acostumat: li va passar el mateix amb na Mafalda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris