algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Desercions

Bé, comencem pels més evidents, els llepaculs a sou que no resisteixen la lluminositat de l'hemeroteca que els deixa els canvis de camisa al sol i qualcun amb la «camisa nueva». No haurien de comptar més enllà del desconeixement dels seus monetaris motius i tots en sabem els noms. Per això, no cal perdre-hi massa el temps, ni ells s'ho mereixen ni, per molt que els sacsegem les neurones, hi trobarem res més que l'interès a curt termini. Llevonces anem a una altra categoria: els atemorits. Malgrat que pugui parèixer el contrari són legió. Hi ha l'acollonit per no perdre el sou en l'administració pública aconseguit amb el carnet; que bé agraeix el lloc, talment fa unes dècades ho hagués fet al cacic local, o jura fidelitat eterna a qui li incrementa càrrec, salari i el nomena «kefecillo». També hi ha qui pateix per la plaça en el campament estival dels nins, la concessió de llicències estranyes o tèrbols contractes. I aquells que s'han avesat a ser dirigits dirigents i temen el retorn a una normalitat que de tan vulgar se'ls fa esfereïdora, en la majoria dels casos. A tots ells, i a més, els uneix la por de tal manera que, tot just qui els atemoria ja no ho pot fer, apareixen veus díscoles i presses a la recerca de nous pols de fidelitat. Et demanen confidencialitat i secret professional quan desbarren i són muts impenetrables quan se'ls posa un micro al davant. Ja vos ho he dit, n'hi ha molts més dels que vos pensau.

l l l
Una casta a mig camí entre el llepaculs i l'atemorit és el professional que es posa a disposició dels seus. Però aquesta circumstància, en contra del que seria lògic, no el predisposa a l'altruisme sinó a l'aprofitament. Els més destacats casos es veuen en els mitjans de comunicació on coincidien, amb escreix, la fidelitat i l'aprofitament. El que fan, ho fan de gust i qualcú se'n cuida que, a més, ho facin a gust amb astronòmics sous i blindats contractes. Ara, hem sabut que, també, es poden tenir reconeixements i fidelitats a l'exterior previ pagament a un lobby ferotge que tant t'aconsegueix una medalla del Capitoli com una claca ben mudada per a un discurs. Sabíem el preu en despesa militar i vides humanes que ens ha costat la foto de les Açores i potser qualque dia sabrem si, en un món tan venal, el president Bush el convidava al seu ranxo prèvia desinteressada aportació a les despeses electorals sorgida dels nostres imposts. Llevonces, si deixam a un costat, per poc fiables, llepaculs i atemorits, i a un altre als aprofitats i lobbys ferotges, menys fiables encara, ens queda una cort de convençuts ben reduïda que, a més, ha de compartir l'espai amb els més crèduls i boianos (hi són a tots els llocs). Al final, si com diu la copla, el cariño verdadero ni se compra ni se vende, només ens falta saber quan caduca. Vull dir, si després de saber el que sabrem encara en queden d'enamorats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris