algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

El matalasser

«El Xoco» avui recorda, carregat de nostàlgia, el seu pare, que era matalasser a Santa Catalina. Va morir a Sant Boi, el manicomi, una altra institució cridada a desaparèixer sota el pes de la modernitat igualitària. Encara ara recorda, en Macari, que fou ell qui el va dur a tancar quan era just un nin amb calçons curts.

-Però no en parlem, d'això, perquè són coses tristes.

-No en parlem. Però podríem comentar el seu ofici, avui del tot inexistent.

-Ja no en queden, de matalassers. Fa vint anys, els darrers a Palma no arribaven a mitja dotzena. Però el matalàs Flex ha estat el motiu de la seva desaparició.

-És a dir, eFlex ha representat el final del matalàs de llana.

-EFlex i totes les altres marques. El pare, amb el seu ofici, continuava la tradició familiar dels avis, matalassers també. És a dir que, a la planta baixa catalinera, sempre hi va haver els ormejos d'aquest ofici: l'agulla especial, fil, cintes i vetes i, sobretot, una vara d'ullastre més llarga que l'alçada d'un home normal.

-Devers metre vuitanta, crec recordar que feia. I la vara tenc entès que te l'assajava damunt les costelles quan no feies bonda.

-També per a això servia, sí senyor. Però era de veure com xiulava dins l'aire cada vegada que es descarregava damunt la llana per atupar-la. Has de pensar que dormir damunt un matalàs de llana era un luxe. N'hi havia que es compraven la llana en dos anys, i el primer any dormien en matalàs més prim.

-I les vetes?
-Servien per subjectar la llana i aconseguir que el matalàs fos més dur. El seu nombre variava segons el poble, però a Palma solien esser vint. Ja en aquells temps hi havia metges que recomanaven el matalàs dur per combatre el mal d'esquena.

-I deu esser vera que alguns hi guardaven monedes d'or i plata?

-I tant que sí. El meu avi contava que durant la Guerra Civil foren molts els matalassos que ocultaren joies i monedes per no voler lliurar-les als falangistes.

-Natural. I sortien a rotllo quan atupaven la llana.

K K K
TÒFOL SERRA
-Per cert, en Tòfol Serra està contentíssim. Aquesta tardor li serà altament favorable.

-Ja ho record, que deies que publicaria una ampla antologia personal titulada El don de la palabra.

-Això està en marxa. Però al mateix temps sortirà al carrer un número monogràfic de la revista literària barcelonina Quimera dedicat a l'autor de Péndulo.

-Això sempre agrada. És el reconeixement de quasi cinquanta anys de feina.

-El monogràfic, que serà als quioscs a començaments d'octubre, recollirà diferents treballs d'estudiosos. Entre els mallorquins em diuen que hi col·laboren José Carlos Llop, Eduardo Jordá i Carlos Garrido.

-Tots tres són bons coneixedors de l'obra d'en Tòfo.

-Però també hi haurà escrits de gent de Barcelona.

-Com és ara?
-Fernando Valls, director de Quimera, Diego Donce, Jaime Parra, José María Nadal Suau i Ignacio Soldevila, que prepara una tesi doctoral sobre l'obra d'en Tòfo.

-Serà un homenatge merescudíssim.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris