algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

De l'ecotaxa al perquè de tot plegat

Qui tengui memòria recordarà la duríssima campanya empresa per la dreta política i econòmica balear contra l'ecotaxa, aquella miniimposició d'un euro diari als turistes que havia de ser dedicada al finançament de la gestió del territori i de les deixalles, i a la recuperació d'espais naturals i del patrimoni cultural. Establerta a partir de l'abril del 2002 i suprimida pel nou Parlament de majoria PP-UM l'octubre del 2003, es culpabilitzava l'ecotaxa de ser la causa d'una temporada fluixa. Però ara resulta que el mes de juliol ha estat el pitjor dels darrers vint anys pel que fa a ocupació hotelera. Callen els empresaris turístics més cridaners ahir contra el Pacte de Progrés i els periodistes genuflexos davant el Govern malden de desviar així com poden les mirades del públic.

Per finançar el seu compromís amb el medi ambient, el Govern de Matas s'ha inventat la xocolata del lloro, la Fundació del Desenvolupament Sostenible, presentada el 8 de juliol a l'emblemàtica seu de «Costa Nord» (quin clesqui, eh Mr. Douglas?), la finca que, juntament amb Son Real, ha «donat» el Govern a la Fundació. Diuen que pensen obtenir recursos a través de la gestió d'espais naturals amb la creació d'una tarja verda. A Menorca ja sabem què vol dir açò de «gestionar espais naturals»: més dolent que l'ecotaxa resulta aquí el preu que es cobra per entrar a platges, el negoci dels propietaris d'ANEIs.

Acollint-se als beneficis fiscals contemplats a la llei de fundacions, les entitats financeres de Balears aporten en conjunt 2'6 milions d'euros (432'6 milions de ptes.) a la del Desenvolupament Sostenible. És una manera ben curiosa de fer repercutir els costos de les polítiques medioambientals imprescindibles, que abans es carregaven damunt les estades hoteleres, a l'estalvi dels ciutadans balears. Si no fóssim tan mesells, ja hi hauria hagut fortes protestes dels habitants insulars. De moment, els únics que han protestat són uns quants consellers generals de Sa Nostra, l'entitat que hi aporta més, 900.000 ?., a fons perdut Una xifra que, a criteri d'aquest grup de consellers, significa «un espoli a l'obra social» d'aquesta Caixa d'estalvis i que, «per suposat, també n'empitjora l'índex d'eficiència». Si és aquesta la manera amb què el govern tracta de crear consciència de sostenibilitat en la ciutadania balear, val més que ho deixi estar: l'únic que aconseguirà és que cada vegada hi hagi més gent irritada i predisposada en contra de pagar, entre tots, les deseconomies provocades pels negocis d'altri. Hom pot arribar a pensar si aquesta irritació ciutadana no és el que, en definitiva, cerca el Govern de dretes.

Evidentment, doncs, l'ecotaxa era un factor insignificant per al turisme que visitava les Illes i ja és sabut que per promocionar el turisme de qualitat, res millor que visitar un puticlub a càrrec de l'erari públic. Deu ser perquè el turisme sexual mou milers de desplaçaments (almenys d'Espanya cap al Carib, i a Rússia?), mentre que el reclam de sol i platja està esgotat (Josep Oliver, president de CAEB, creu que no, però); el tot inclòs és un desastre per als establiments extrahotelers i la conselleria d'en Flaquer vol i dol per «normalitzar-lo»; el turisme nàutic cau un 20% (la patronal del sector ho atribueix a les taxes abusives i a la falta d'amarraments: en sobren perquè en falten, com quedam?; però no els farem cas: es contradiuen i tanquen els ulls a la realitat, hi ha descensos també a altres zones mediterrànies properes; és comprensible: ells són «la patronal» interessada; ho creurà qui vulgui), i pel que fa a camps de golf, descartada la solució mítica que la nostra aigua vengui dels Pirineus i la tan increïble de l'aigua de l'Ebre amb vaixells, caldrà esperar que ens la duguin de Navacerrada a través de l'Eix de la Prosperitat Madrid-València-Palma (que per temps fou Berlín-Roma-Tòquio)... Així i tot, no creim que en Jaume (Matas) aconseguesqui que l'Esperanza (Aguirre) la faci arribar a les Illes; primer quedarà per a la Comunidad Valenciana (en castellà, si us plau), on no hi ha més Camps que els de golf.

El turisme de masses, que ha enfonsat sota el formigó quilometres de platges de la nostra costa, podria arribar a ser la gallina d'ous de plom de la nostra economia. El passat dia 16 de juliol Greenpeace denunciava que el model turístic ha deteriorat el 90% de les costes espanyoles. «La relació entre la costa i el turisme és de parasitisme: el destrueix i en viu; aquest model ha de canviar» -afirmava el portaveu de l'organització ecologista. Entre les greus conseqüències ressenyades, figuren l'augment de la contaminació per automòbils (emissió de gasos, col·lapses de circulació, sorolls), de l'electricitat consumida i dels residus urbans, que no paren de créixer i alguns són abocats al mar, així com l'agreujament de l'erosió de les platges. Per no parlar de la greu desestructuració social. Franges senceres del litoral han perdut el seu encís.

Adéu per sempre a un turisme «diferenciat», «familiar», silenciós, que cerca benestar, quietud i seguretat, s'integra amb la població, repeteix estades... El 2003 hi ha hagut un 25% més de matriculació de cotxes i 10.000 cotxes de lloguer envaeixen les nostres carreteres. Obres faraòniques als aeroports permetran incrementar les entrades i sortides de passatgers en dies puntes. Més infrastructures portuàries, com la de Ciutadella. Autopistes, autovies, quatre carrils... Rodríguez. Z., Narbona, Socias, si us plau, no els doneu suport: els projectes territorials del PP a Balears són insostenibles!!! Ens obliguen a seguir progressant en el disbarat, insistint en un model que està esgotat, no és competitiu, malversa més i més recursos, és antinatural, etcètera. I és la causa del fracàs que estam a frec de tocar. Açò, i no la insignificant ecotaxa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris