algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Patir els propis desitjos

Diuen que no hi ha falca més dura que la feta de la pròpia fusta o que la pitjor venjança és afavorir l'acompliment dels somnis de l'enemic. Ara, el PP beu el xarop de garrot que amb tanta cura i suficiència preparà per a les províncies rebels, amb un finançament malèvolament disminuït que aplaudiren aquells que ara els toca gestionar-lo. Males bromes de la història. En les competències d'Ensenyament, transferides en la primera legislatura Matas, els seus amplificadors consideraren que, amb elles baix el braç, es demostrava l'ascendència del president en els cercles madrilenys. Quan, des de l'oposició i els sindicats arrelats en el sector, se li presentaren les xifres que es creien satisfactòries, molt allunyades de les aconseguides, el menyspreu cap a la comptabilitat opositora va ser total, mentre ell passejava les conquestes entre l'entregada (i ben pagada) claca. Llevonces sorgí l'inesperat Pacte de Progrés i la comptabilitat feta des de les certeses del govern deixava petites les previsions fetes quan eren oposició. Però l'entrega als interessos del partit quedava molt per damunt de les consideracions als interessos del país i, des de les files conservadores, ningú va voler fer demandes al lider suprem ni, molt manco, aconseguir uns ingressos pel poble a gestionar per l'enemic. Ara tenen el que noltros mai hem merescut: una dotació inferior a la imprescindible.

l l l
En el tema de la Sanitat, la història és diferent però el resultat és el mateix. En temps del Pacte, el govern d'Aznar la transferí en un paquet que incloïa el nou model de finançament i l'advertència detot o res. Els maniqueus que adoren la uniformitat intentaren obrir una (altra) encletxa en ePSIB a l'aplaudir el pragmatisme demostrat pel conseller d'Hisenda, el senyor Mesquida, quan acceptà el «tràgala» conservador sense rompre les cartes. Com si actuàs tot sol o hi hagués altra alternativa. Encara record els insults en l'hemicicle parlamentari quan la dreta bramava la incompetència de l'esquerra. No solament els pareixin prou dotades les competència, també es felicitaven que, gràcies a l'aznaritat, Balears mai havia manejat tants doblers. Ara el dèficit el manegen ells i segueix sent tan injust com ho era abans. Encara que potser el dèficit s'ha agreujat perquè les inversions no solament han de respondre a les necessitats i mancances del sistema sanitari, també han d'afavorir un determinat creixement urbanístic amb les conseqüents carreteres i els negocis immobiliaris dels amics, com en el cas de Son Espases. Massa demanar per un ca magre farcit de puces. I, per molt que ens vulguin amnèsics i es passegin com si mai haguessin dit el que digueren, mirar cap enrera és un exercici lícit de memòria per a conèixer la història, imprescindible per a no repetir-la.

l l l
No és una conquesta social d'aquelles que necessiten una revolució o una dolorosa lluita però, cony, per què no es varen defensar abans a les capes més vulnerables de la societat dels voltors sense manies de les empreses telefòniques amagades al darrera dels 803, 806, etc? Si era tan senzill com fer una norma governamental, convendria saber qui tenia interessos que no es fes i qui hi ha guanyat; perquè, els que hi han perdut, sempre són els mateixos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris