muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Posicionaments

Encara que ell ho afirmava amb gran convicció, tenc jo per mi que mai no el vaig acabar d'entendre. Després d'integrar el PSP en el PSOE i acceptar la presidència honorària del partit fundat per Pablo Iglesias, eviejo profesor Enrique Tierno Galván repetia sovint que en política no hi ha amics ni enemics, sinó només «posicionaments». Maig no vaig acabar d'entendre si es referia als «contrincants», que per força es troben «posicionats» a l'altra banda, o als «commilitants», que ben sovint és molt mal de fer esbrinar on es troben. I, clar, educat (mal educat), en unes categories periclitades (diguem-ne de «company», «camarada», i quan no m'agrada me'n vaig: ja us ho fareu, genteta), he perdut del tot el nord. I ara si que és ben segur que cada dia entenc menys coses. Però no hi fa res, els partits funcionen amb una lògica interna. Només quatre despellissats com jo reclamen un fre de mà a la partitocràcia; llistes obertes; democràcia interna (de la bona) dins les organitzacions, i que qualsevol «elegit» passi periòdicament a retre comptes del que fa o no fa amb els vots que ha aconseguit (pactes inclosos). Segurament el meu és també un «posicionament», però d'escassa fortuna. El Xoco és més matiner, i per això veu el moment de sortir el sol.

-O no ho sabies, capullo, que tot això estarà molt bé quan arribi?

-I mentre no arriba?
-Dins l'interregne és pitjor que una flastomia: és un error. Massa sovint oblides Marguerite Yourcenar: tenir raó abans d'hora és ben igual que equivocar-se.

K K K
EL SOL I L'OMBRA
-Home, veuràs, això de «posicionar-se» és ben igual que quan el sol pica i passes a l'ombra, i quan l'ombra et refreda, tornes a posar-te al sol.

-Exactament. I si ho fas així, segurament no et moriràs d'una insolació ni tampoc d'una pulmonia.

-Però bono, ara que ja començam a esser grandets, què hem de pensar, que les rodes de molí són hòsties consagrades i delitoses?

-No hi entres, cony, no hi entres. On tothom viu de la mentida, quin mercat pot tenir, la veritat?

-No ho sé gens. El venedor de sabates a Àfrica va dir que no hi havia res a fer: a la tribu que visità, ningú no en duia. I poc després hi va anar un altre que féu un diagnòstic del tot contrari: donat que ningú no en tenia, tothom les necessitava.

K K K
CUINA D'ESTIU: ALBERGÍNIES FARCIDES
En tot cas, i per respecte als més intel·ligents, que no s'encaborien amb duros sevillans ni van a cercar pedassos a la Misericòrdia, el consell d'un gran plat mallorquí: les albergínies farcides. Després de posar-les a coure senceres, es tallen de per llarg i s'omplen amb carn magra de porc capolada i albergínia igualment triturada, a parts iguals (són les proporcions que mumare decreta). El plat admet l'all tallat a bocinets. Amb ou i pa ratllat, o galleta picada, es gratinen i s'hi afegeix el julivert picat. I es posen al forn. Pel que fa a la salsa de tomàtiga, el meu punt de vista és que es pot considerar aleatòria, eventual i optativa.

-Clar sentencia El Xoco-, perquè tu no vas gaire de tomàtiga.

-La tomàtiga, en català del Principat tomàtec o tomàquet, fins i tot cirerol, que pot ser de ramallet, me l'estimo molt més crua, amb oli verjo i pa i olives trencades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris