nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Altres dades del 18 i 19 de juliol de 1936 i posteriors

Sr. director:

M'ha encoretjat l'article d'avui (20-07-04) del senyor Llorenç Capellà a Balears. Una vertadera confessiò damunt el seu pare, fet que encara que no el visqué, el coneix pel testimoni de la seva mare. Per altra banda són moltes coses que passaren aquells dis i no conegudes per tothom a Balears.

En el jardí de l'anomenat allavores s'hort del Temple, vaig presencià com el meu oncle Emili Darder i Cánaves, allavores batle de Ciutat i germà del meu pare, Biel, unes persones per mi desconegudes, però que no dubt que eran de pes, li proposaven al seu amic Emili que fugis pels esdeveniments que estaven passant. Havia embarcacions al port de Sóller que se l'emporterien a França, a Marsella o un altre lloc que no puc precisar (Jo tenia només set anys, compliria els vuit el 23 de juliol de 1936)

Record molt bé les paraules de l'oncle Emili: Jo que he fet de dolent perquè me fessin res. Perquè tenc que fugir?

Tant familiars com amics li digueren que feia una bogeria.

El 19 de juliol vandàlicament unes persones arrollaven brutalment el seu domicili al Carrer Antoni Planes de Ciutat (lloc després espropiat a l'oncle com Jefatura d'Avaciò, fet duit a terme per Ramón Franco Bahamonte, i lloc que actualment s'ha convertit en Delegació de Defensa, ben conegut pels ciutadans).

I tenien raó, ja que el 24 de febrer, després de pasar un calvari emprosonat tant a l'hospital, ja que estava malat, com al castell de Bellver, i retornat a l'hospital, finalment després d'un Consell de Guerra, seria afusellat (Qualcú pensarà com jo assassinat, el 24 de febrer de l'any vinent, al Cementeri de Ciutat, juntament en tres persones més, Alexandre Jaume, diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca d'Esquerra Republica, i Antoni Ques també d'Esquerra Republicana).

L'Emili va ser afussellat, assegut a una cadira, tal com me contava el meu pare.

Encara es poden contar moltes coses d'aquells tristos dies. Molta gent que encara és viva, pot testimoniar molts de fets parescuts, o altres pitjors.

Es pot perdonar, peró no oblidar per molts d'anys que passin sobretot els records de la trista infantesa que varen viure molts d'al·lots.

Molta gent els recorda, i ha sentit contar-los més d'una vegada. Però reviure'ls no està de més.

Gràcies, Llorenç Capellà per fer recordà els fets del teu pare.

(Perdonau el dolent català, però al meu temps no havia ni grau A,B, ni C, per estudiar la nostra llengua. Solament havia l'idioma del Imperio. Vale.)

Pep Darder i Sastre. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris