Pasqual Maragall demanà ahir a Rodríguez Zapatero que la Constitució aclareixi quines són les nacionalitats i quines les regions que integren l'Estat espanyol. Una vegada reconeguda la realitat complexa d'Espanya a la Carta Magna, no hi hauria d'haver cap entrebanc per a la iniciativa. És comprensible que en el moment de l'aprovació això no es dugués a terme. Ara, un cop que els diversos territoris s'han definit en els seus estatuts, no hi ha cap motiu per no procedir-ne a l'enumeració. En arribar a aquest punt, convendrien algunes reflexions sobre les Balears. El nostre Estatut és l'expressió d'una frustració. El legislador reconeix atributs de nacionalitat (llengua, insularitat i dret propi) a l'Arxipèlag però, tot i proclamar que no hi renuncia, no gosa definir-lo com a tal, com sí que han fet les Canàries i Aragó. Formula, doncs, un problema que s'haurà de resoldre en futures reformes. Fins aquí arribà l'acord entre el PP i el PSIB-PSOE, que sempre han mostrat actituds més o manco «nacionalistes» en relació directament proporcional a qui ocupa el poder a Madrid. El catedràtic Bartomeu Colom retrata així la nostra situació: «Des d'un punt de vista jurídic, les Illes Balears són una regió amb característiques de nacionalitat que les institucions d'autogovern han de consolidar i desenvolupar i que no han consolidat ni desenvolupat». Som, jurídicament, allò que han volgut els dos partits més votats. Si la nostra singularitat no es recull a la llista que proposa Maragall no serà perquè ningú ens ho veti, serà perquè els nostres representants no ho han volgut.