nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Memòria i vergonya

Parlàvem de com la dreta ho te bé perquè no li demanen gens de coherència ni continuïtat en el discurs. Tant pot ser bona la idea de l'euroregió com pesta bubònica la coordinació de dues autonomies. És igual, perquè no hi ha mesura i la fidelitat al líder, com a les guardes de cèrvids, només s'acaba quan n'hi ha un altre de més fort. Heu vist retreure al senyor Matas la festejada amb el dimoni Maragal? Més bé el contrari: els qui veuen bubotes de colonialisme barceloní pertot ara aplaudeixen la jugada perquè, segons la seva primària anàlisi, ens ha deixat descol·locats als qui acusàvem d'anticatalanista aquest govern. Bàsic, tot molt bàsic: la llei del més fort o de qui la té més grossa. Talment el fiscaFungairiño, capaç de ser vist com un heroi perquè s'ha fotut dels representants del poble a la cara, en lloc de com un feixista que entrà en eParlament Espanyoemparat per la toga com altres, també victorejats, hi entraren amb cartutxeres i corretatges. Mal d'interpretar des de qualsevol angle de la democràcia -i en té molts- aquesta dèria pel menyspreu, per la xuleria que permet a l'expresident Aznar declarar-se depositari, per la gràcia del seu déu, dels papers deCNI sense provocar un aldarull entre els seus, una torrentada de veus demanant-se si ha perdut ekyrie, si va pel món com un boxejador sonat després de ser noquejat el 14 de març o si no seria millor recloure'l en el monestir de Yuste, a major glòria de les similituds que, en la seva megalomania, establí amb l'emperador Carles V (o a l'Escorial, que ja hi demostrà tendències en les principesques noces de la seva filla).

l l l
O com aquests darrers anys han demostrat els jutges conservadors amb l'aplicació sistemàtica de la seva majoria en eConsell del Poder Judicia, sense voler entendre les proporcionalitats intrínseques en l'esperit de la llei que l'ordena. Reproduir la dinàmica parlamentària del poder legislatiu en el judicial és una perversió del sistema que els pares de la llei no varen preveure perquè era inimaginable abans de l'aznarat. Ningú no nega legitimitat a la majoria, però l'escalafó i el mèrit professional no haurien de quedar per davall de l'adscripció ideològica, i això és el que ha fet el Consell de l'aznaritat, que s'enroca a continuar afegint al seu mal fer el menyspreu per la nova majoria que ha decidit la societat. Si tenim un expresident que menysprea els secrets d'Estat, un fiscal de l'Audiència Nacional que fa el mateix amb els representants del poble i un màxim òrgan de la judicatura incapaç de reconèixer el poder sorgit de les urnes, que el senyor Matas es foti dels seus seguidors amb girades d'actitud de 180 graus sona a pecata minuta. Ara, que els seus corifeus pensin que tots tenim la memòria com ells la vergonya i oblidam el que opinaven fa dos mesos del que ara aplaudeixen, és massa demanar. Però per demanar que no quedi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris