nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Ell sabrà el que ens convé

I jo que m'havia cregut que no hi havia possibilitats de treballar la cultura comuna amb la Catalunya de la «pizza tres estacions», en adaptació de l'ocurrència que la presidenta Estaràs dedicà aPacte de Progrés. Ara resulta que les qüestions institucionals depenen exclusivament de simpaties personals i un institut dedicat a promoure la cultura comuna no és bo o dolent segons la definició programàtica o l'evolució de la seva tasca, sinó per coses tan subjectives com si una consellera actua amb prepotència o una part de l'electorat demana sang de catalanista, encara que sigui feta de tinta evaporable. Em costa creure que es poden compartir objectius i mètodes i, a la vegada, divergir fins a la creació de dues entitats paral·leles. A més, si es tractava de demostrar que no hi havia disposició a la submissió, bastava deixar les coses clares. Però no, teatralitzaren un divorci que no semblava doldre massa a cap dels seus membres. Al cap de dos mesos, tornen a sortir junts de copes i, a l'hora de la veritat, mantenen allò tan modern de «ca teva o la meva». Cada dia fan més oiós tot el que envolta la política, inclosa la tudadissa de recursos econòmics i la tendència a mantenir debats estèrils que distreuen els observadors, mentre ells van fent la seva. Arribats al punt del que vérem dilluns a Barcelona, un ja no sap si seria millor tenir al davant un govern de gonelles recalcitrants que aquests «pastelejadors» professionals, que no fan res a favor del català ni, tan sols, aglutinar i mobilitzar en contra seu els defensors de la nostra identitat.

l l l
Opinar sobre la sobtada conversió del senyor Matas a l'euroregió maragalliana és francament difícil. Se m'acut que e14 de març anegà les fundades expectatives que el nostre forçat president tenia depositades a arrodonir, a força de recursos de l'Estat, la pinça anticatalana que el govern Aznar havia teixit. Acabar amb la supremacia econòmica de Catalunya era condició necessària per frenar, si es podia, les demandes nacionalistes i, si no s'aconseguia, deixar-los un país debilitat. Des de la canonada de doblers que es vessaren sobre terres valencianes fins a boicots al port de Barcelona o al creixement de les grans empreses catalanes, passant pel disseny minusvàlid del tren d'alta velocitat, tot era bo per a complir la pedagogia de l'aznaritat: fora de la seva Espanya fa molt fred. La complicitat de l'exministre de Medi Ambient amb aquesta dèria era un somni compartit fins al punt que públicament menyspreà la idea que ara aplaudeix i recomana i envià el president Maragala tenir cura de ca seva en aquella famosa conferència en el madrileny Club Siglo XXI on sorgí la comparació amb l'anchluss nazi. Això és el que té bo la dreta: poden canviar de camisa quan les conveniències ho recomanen i el seu fidel electorat, preocupat exclusivament que no guanyi l'esquerra, acudeix a les urnes a votar-los. Res de retrets, de memòries, de promeses oblidades, per a tot s'hi troba una justificació. I, quan aquesta ja seria massa complicada per a ser efectiva, es recorr a la saviesa del líder: que ell sabrà el que ens convé.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris