muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

El pollastre de Sir Francis Bacon

Ja fa una partida d'anys que, en una cronologia dels avenços de la ciència i la tecnologia, vaig trobar una breu referència al fet, que devers l'any 1623, Sir Francis Bacon havia descobert que només amb dos signes era possible codificar qualsevol text. Dit altrament, Sir Francis havia establert, ja fa prop de quatre-cents anys, el principi bàsic d'allò que avui en diem digitalització i que no és altra cosa que la codificació només amb dos signes -zeros i uns- de qualsevol text, so o imatge. Tanmateix he de dir que aquella breu referència em va deixar força intranquil, atès que el meu desconeixement sobre la vida i obra de Bacon era tan absolut que no sabia ni per on començar a trescar per cercar més detalls sobre aquesta important contribució. Eren els primers temps de l'arribada de l'Internet domèstica i jo feia poc temps que ja hi tenia accés des de casa, així que una llarga nit d'insomni, vaig recordar la referència de la cronologia i vaig optar per consultar la xarxa sobre Bacon. Vaig tenir molta de sort, ja que a l'única web que vaig obtenir com a resposta a la meva cerca hi sortia reproduïda la pàgina d'un llibre de Sir Francis, publicat el 1623, a la qual hi havia detallat el codi bàsic que permetia representar només amb dos signes totes les lletres de l'alfabet. Vaig reconèixer immediatament que es tractava del que ara en diríem codi binari de llargada cinc, la introducció dels quals és atribuïda a Leibniz, uns cinquanta anys més tard, vers el 1671. També vaig saber que Sir Francis havia ideat aquest codi mogut per la necessitat de xifrar informació en el context de jocs de guerra i conspiracions polítiques, i que de fet, ell i el seu germà Anthony són considerats els autèntics fundadors dels serveis secrets britànics. Tanmateix, el que no deixava de ser encara més sorprenent, era que el llibre de Bacon on apareixia aquest codi du per títol «L'avenç de l'aprenentatge», en el qual proposa la millora de la condició humana a través de l'educació i de la innovació científica. De fet, Bacon deia que la impremta, la pólvora i els imants eren el tres descobriments que més havien contribuït a la millora de la humanitat.

I justament aquest aspecte de la personalitat de Sir Francis és el que, amb el pas del temps, he anat trobant de forma recurrent aquí i allà. Deixant de banda curioses polèmiques i remors sobre si era o no el fill secret de la reina Elisabeth I d'Anglaterra, o si és el veritable autor de les obres signades per Shakespeare, una de les aportacions més significatives d'aquest advocat, filòsof, polític, escriptor i pensador rau en la seva defensa de l'experimentació com a base del mètode científic, és a dir, que a més de l'argumentació aristotèlica, l'experimentació també serveix per arribar al coneixement de la veritat. Bacon va denunciar la contaminació per supersticions i creences religioses dels mètodes d'aprenentatge -essencialment escolàstics- del seu temps i va ser un dels primers en dir allò que «El coneixement és poder», la qual cosa continua donant plena vigència al pensament d'aquest personatge. Tanmateix, conta la llegenda que Bacon va ser víctima del mètode científic dut al darrer extrem, ja que mentre circulava en un cotxe de cavalls al bell mig d'una gran nevada va decidir que aquell era un bon moment per comprovar que el gel servia per a conservar la carn, de tal manera que va fer parar el cotxer, va comprar un pollastre i el va farcir de neu. El fred era, però, tan intens que va agafar un fort refredat que el va obligar a demanar asil a casa d'uns amics. Tot sembla indicar que el llit era tan humit i les condicions ambientals tan poc escaients, que el refredat va evolucionar cap a una pulmonia que li va provocar la mort un mes després, el nou d'abril del 1626. He recordat la història del pollastre de Sir Francis mentre cercava per Internet detalls sobre la invenció del congelador. És clar que no hi he trobat cap referència a Sir Francis i m'he hagut de conformar amb saber el nom de la dona -Nancy Johnson- que, el 1848, va idear i fer les màquines de fer gelat presents a la meva infantesa i que consistien a fer girar un recipient en una barreja de gel i sal. També m'ha servit per saber que fins i tot les safates per fer glaçons estan patentades.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris