algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Fills de la xusma

Com a historiador, podria subscriure, gairebé fil per randa, l'article de l'amic Gabriel Florit No hi ha crèdit per als vençuts, publicat diumenge dia 18 de juliol de 2004, que és quan escric a la correguda aqueixes tires. Deia l'escriptor sineuer que «Els guanyadors escriuen la història, fan escriure els mots que els afalaguin, inventen, versionen de conveniència els fets. I mirau si és veritat el que us acab de dir, que al tom de la història del meu Sineu corresponent al segle XVI, publicat l'any 1996 baix del patrocini de l'ajuntament de la vila i la comissió de Cultura del Consell Insular de Mallorca, i de l'autoria de: Bartomeu Mulet i Ramis, Ramon Rosselló i Vaquer i Josep M. Salom i Sancho, referint-se a l'episodi de la revolta dels menestrals i pagesos anomenada de Les Germanies, a la pàgina 397 podem llegir: 'Els (sineuers) avalotats eren tants que arribaren a arreplegar fins a tres quartes parts dels veïns i més foren els porucs que els valents que defensaven el rei. La gent sortia al portal quan sentí l'avalot que duia més fums que un tren i tots cridaven com a condemnats. Els carrers anaven de gom en gom; feia por aquella xusma'. Aclariment: no són reproducció de cap historiador contemporani als fets: és un actual paràgraf d'autor. Autors, en aquest cas. Fa cinc-cents anys i per segons qui encara els agermanats són xusma i subjectes de burles i afrontes. Clar: com que perderen la guerra...!».

El paràgraf reproduït per en Gabriel Florit, certament, mereix les seves asseveracions i explica el to irat del seu escrit. Jo, ja ho he dit, tenc el mateix parer, però crec que hi escau un matisació important. Estic convençut que aqueixes paraules no són obra de la totalitat dels autors del llibre, o més clar encara, que no és obra d'en Ramon Rosselló i Vaquer. De fet, sé que en Ramon Rosselló pensa com en Biel Florit i com jo mateix. Ho sé perquè som amic seu i perquè he tengut la sort de poder escriure conjuntament amb ell dos volums de la història d'Alcúdia, el dedicat al període comprès entre l'edat mitjana i la Germania, i el centrat en el segle XVI, coescrit també amb en Miquel Deià (on en Gabriel Florit hi podria trobar un altre tractament de la Germania). Per redactar aquests volums, arribàrem a un acord: cada un de nosaltres signaria la part que havia escrit. En Ramon deia que, tret de casos molts concrets, s'estimava més fer-ho així per mor de males experiències anteriors. En Ramon se queixava -i el cas a què ha fet referència en Biel Florit n'és un bon exemple- que, cosignant determinats llibres d'història local sense precisar quina era la part que havia escrit cada un, apareixia com a autor de determinades afirmacions o plantejaments que no considerava correctes o que, de vegades, eren als antípodes dels seus posicionaments personals. I això quan ell únicament s'havia dedicat a espigolar pacientment les notícies documentals que apareixen als nostres arxius i a lliurar-los generosament als que després serien els coautors, que molt sovint es limitaren a comentar-los i a fer avinent de quin peu calçaven. En Ramon Rosselló és una de les persones que coneixen més els arxius mallorquins. Mostra d'això són més de sis-centes publicacions sobre la història de Mallorca, sobretot medieval o moderna, escrites conjuntament o en col·laboració. Aqueixes obres consisteixen gairebé sempre en documentaris; és a dir, en una selecció de documents importants i/o representatius referits a una determinada temàtica, localitat o cronologia. Amb una humilitat que l'honora, però que no fa justícia a la seva vàlua com a investigador i historiador, en Ramon Rosselló s'estima més no interpretar el corpus documental que ha reunit. Però això no vol dir que no destriï el gra de la palla: per saber quina documentació és representativa, singular i important, cal tenir una visió general de la societat que va produir aquella documentació. I en Ramon Rosselló, sens dubte, la té: ho sé perquè li he sentida a dir espesses vegades de paraula i perquè més d'un pic ha estat peus fiters i fites clares en qüestions com la nostra senyera i la denominació medieval de la llengua i, també, traient a rotlo -que és el mateix que envergar una mamballeta a la cara als qui no els agradaria sentir-ne parlar- molts de temes «incòmodes» per a determinats auditoris i autors, com la segregació social (dels esclaus, dels jueus, de les prostitutes, dels homosexuals), l'explotació a què sotmetia l'aristocràcia ciutadana els nostres avantpassats pagesos i menestrals i la ferotge repressió que patiren. Aquella mateixa que va convertir el poble mallorquí, aquell mateix que s'havia aixecat en armes tres vegades en manco de cent quaranta anys demanant la fi de la corrupció i reformes institucionals i econòmiques (la revolta del 1391, la revolta Forana, la Germania) en gent escalivada i generalment submisa, d'aquella que, com diuen els nostres vells, campa bé darrere la roca. Per això sé que en Ramon Rosselló no va escriure que els agermanats mallorquins fossen «xusma». Perquè ell, com en Biel Florit i jo mateix, es considera un fill orgullós de la «xusma» agermanada. Que pac qui deu, germans!

Antoni Mas i Forners, historiador.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris