bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Torna el genuí Matas

Deia el nostre president Jaume Matas el mes d'octubre, en el debat de Política General, que el procés per aconseguir «alliberar el cos social d'una pressió lingüística (del català) que començava a ser asfixiant» només havia fet començar. És de suposar que l'inici concret al qual se referia, en dir que tot el procés ja havia començat, seria el famós Decret Rodríguez, posteriorment anul·lat per la justícia. Tota la resta ha acabat, a efectes pràctics, de la mateixa manera que el Decret referit: fum. Al cap d'un mes i mig de la declaració en el Parlament, ja a principis de desembre i en ocasió de l'aniversari de la Constitució, Matas, al Club Siglo XXI de Madrid, llegia la conferència de la teoria del famós Anschluss (annexió) nazi que el govern del Tripartit català estaria intentant cap a Balears, per tot allò de l'euro regió mediterrània.

Doncs bé, el passat 18 de juny el conseller d'Educació i Cultura publicava el Decret d'ordenament educatiu que contravenia el fons i la forma del que ell havia anunciat el 16 de gener, que era el que suposadament es destinaria a concretar les línies mestres del que el president havia manifestat en seu parlamentària. I despús-ahir, sobtadament, a la cimera de Barcelona entre els governs de Balears i de Catalunya, Matas, amb l'alegria somrient que el caracteritza, llançava al món la bona nova que la comunitat balear s'adheria a la idea de l'euro regió que el desembre havia qualificat com a intent d'annexió nazi. Què està passant? Se'ns ha convertit don Jaume en un perillós «quintacolumnista», en una mena de «nazi catalanista» que està treballant per fer realitat l'Anschluss? Li està emergint ara l'amagada condició de soci de l'Obra Cultural Balear que és la «punta de llança» del catalanisme imperialista?... Ja ho val.

En fi, el gir obligat que protagonitza el president Matas, el seu Govern i el PP és tan espectacular com inexistent. Com no podia ser d'altra manera. Tot ha canviat després de la victòria ZP de març. Tot, que sigui referit a la tàctica. Pura adaptació a les circumstàncies. Que és el que al cap i a la fi mana en la política. No li queda altra que fer-ho així, però, a més, i cal tenir-ho present, Matas excel·leix com ningú en aquesta virtut. Pocs polítics balears, si és que n'hi ha d'altre, és tan capaç com ell de dir, i fer, coses contradictòries en tan poc temps com ell les fa i diu. Per algú que el juny de 1996 en vint-i-quatre hores adaptà lleialtats contraposades als seus dos caps enfrontats per convertir-se en botxí posterior de tots dos, és un joc de nins canviar de discurs. De la mateixa manera que abans intentava crispar fent anuncis (els de Fiol el gener), i molt millor si era de forma tan exagerada com ridícula, de coses impossibles de dur a la pràctica, ara toca desactivar la crispació. Queda el bessó: a la pràctica seguirà fent el mateix, propaganda. El que ha canviat és la closca, sobre què fer-la. De la propaganda basada en la xuleria i la provocació a la propaganda a base de suposat diàleg i negociació. El sense complexos ha deixat de ser la marca de la casa. Ara toca parèixer humil i obert a tothom. Abans i ara, emperò, tot se redueix a propaganda o imatge, que és el que de sempre al nostre president li encanta. I espera't quan tengui la tele, la qual per cert també sofreix «adaptacions» espectaculars sobre l'anunciat, així com passen els mesos.

El Govern mantendrà els tics «gonelles» que li són propis i que tant conhorten alguns dels seus entorns, però ha esvaït la propaganda basada en la pressió salvatge cercant la crispació creixent; ni abans ni ara hi haurà canvis legals de fons sinó els mateixos anuncis de dois menors, si bé ja no els anuncia el conseller Fiol sinó els seus directors generals perquè tot té un límit, inclòs el ridícul. Apostarà el Govern per l'eix de la «prosperitat» perquè és en el que creu i perquè és el que li reclama el seu partit a Madrid, però que no se pugui dir que s'oposa al «mediterrani» ja que així li han demanat, per indirectament que sigui, molts empresaris illencs. Les carreteres les té assegurades en suficient part per mostrar realitzacions que li omplin la propaganda, i les altres que haurà de canviar li serviran per propagar la seva capacitat de diàleg i negociació. Tot canviarà, però alhora res no mudarà d'allò que de veres el fascina com a la primera etapa: imatge i propaganda. Torna el genuí Matas.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris