muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Reflexions sobre el P.S.M.

Reconec que he fet alguns escrits en calent, i no és que m'empenedi, ni és la meva intenció rectificar un sol paràgraf; el que he procurat és no precipitar-me amb determinats temes que afecten al PSM, perquè crec que la millor manera de tractar-los és amb el cap ben fred.

Així i tot havia previst enviar aquest article la setmana passada, però vaig ésser incapaç de deixar passar l'oportunitat de dir la meva sobre el cas Rasputín.

Després d'aquesta prèvia, tal volta innecessària, me centraré en el partit nacionalista i la seva dinàmica interna, diana de tots els mitjans de comunicació i no precisament de manera desinteressada i objectiva.

No comparteixo les tesis catastrofistes, al contrari, tinc clar que estem davant un moment interessant del nacionalisme progressista a les Illes Balears. Com ja he dit abans, i de manera interessada, es parla de crisi; no ho veig des de la mateixa òptica, sinó que identifico crisi amb canvis, i rere aquests canvis hi haurà oportunitats i envits. Això és molt positiu.

Resulta un tant absurd negar que dins el PSM dominava la sensació que era necessària una nova empenta i afrontar canvis, secretaria general inclosa. I així se veia de manera unànime després de les darreres eleccions autonòmiques, però es va trobar oportú ajornar el procés fins al Congrés de la tardor de 2004, sobretot perquè el calendari electoral era excepcionalment espès i previsiblement difícil: unes generals i unes europees en molts pocs mesos.

Les Generals suposaren una operació coratjosa que va estar a punt d'aconseguir l'ansiada diputada; les europees ens situaren en una posició delicada i he de reconèixer que els resultats foren dolents. Però vull recalcar, perquè no ho he vist escrit enlloc, que els d'UM foren pitjors, i ningú ha dimitit ni s'els ha atac amb la sanya que he vist entorn al P.S.M.

En qualsevol cas, com a militant de base i càrrec electe, tenc la sensació que s'ha avançat en el procés. Hi ha hagut discussions internes, i la dimissió de la comissió executiva en bloc, senyal de bona salut, fins i tot diria que és positiu des del moment en què, a l'assemblea de Bunyola, ningú va tirar la tovallola i tothom que volgué digué la seva. Aquesta situació, marcada precisament perquè hi ha democràcia, que es dóna dins el PSM, és difícil trobar-la dins el PP o UM; aquests partits tenen un caps que marquen les directrius i el que s'atreveix a manifestar el contrari té vedada la foto de família.

Un aspecte que me costa entendre és l'etiquetatge. Soc incapaç d'assimilar perquè Nanda Ramón, una persona preparada que sempre ha estat a on l'han haguda de menester, que no estava a l'executiva, ni té cap càrrec públic pot ser considerada, per tots els mitjans de comunicació, com a oficialista enfront d'altres que formaven part de l'executiva, que han tingut poder i que han estat càrrecs públics en primera línia.

De totes maneres és un posicionament que prefereixo no entra-hi, el que ara interessa és fer feina de bon de veres, perquè si una cosa està clara és que, mentre el P.P. governi i el nacionalisme no arribi a tenir el poder polític que es mereix a Madrid, ens queda un llarg camí per recórrer.

El que ningú pot negar al PSM és que ha estat, i és, un projecte rellevant en la història de la comunitat autònoma, sobretot a Mallorca, un partit que ha generat un discurs sòlid. I en tot això hi han tingut que veure moltes persones com el propi Mateu Morro, en Pere Sampol, en Sebastià Serra..., dels quals me nego a prescindir perquè crec que, encara ara, tenen moltes coses a dir dins el PSM i en la vida política d'aquest país.

Francesca Vives Amer, portaveu del PSM a Inca

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris