nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

El pas de les idees

De quina matèria es fan els somnis? Amb quin mecanisme es transmeten les idees. Aquestes són dues meditacions que tant al poeta com al científic el preocupen i que no tenen una clara resposta.

De fet, establir el registre de la tradició és una de les necessitats i conquestes de cada cultura. Alguns indiquen que la cultura catalana és feble. I un dels punts de la seva feblesa és aquest, no hi ha un clar patronatge del moviment obscur de la cultura. Hem de suportar que des de la cultura castellana se'ns parli de la decadància, quan tot el segle XIX castellà fins a Rosalía de Castro i Valera és un erm inhòspit de clara decadència sense cap aportació a la cultura universal. No hi un Leopardi castellà, ni un Byron, ni un Novalis: no hi ha res vàlid incloent la falsa mitificació de Bécquer.

Per contra Llull o el dret privat mallorquí s'avancen en segles a les necessitats de civilització que Europa ha imposat just ara. Però diuen que som febles!

Dic tot això ja que per amistat he pogut llegir un llibre d'un dels poetes joves que més m'interessen: Melcion Mateu. Recentment ha sortit a la premsa en la discussió de l'Institut Ramon Llull perquè era una de les persones proposades per part del Govern Balear que la Generalitat no va acceptar, vull dir que era una proposta més que raonable, excel·lent des del punt de vista cultural. És també l'autor de dos llibres de poemes imaginatius i esplendorosos i l'autor d'unes molt bones traduccions del poeta América John Asbery. A les notes d'un dels poemes, una llarga meditació, Veritable Panamá ens indica:

«A qui ni el vell ni el nou no l'exaltava». L'eco és alhora de Foix, de Bacon i de Darwin. A l'Autobiografia y cartas escogidas de Darwin, figura el següent epígraf:

«Por lo que a mi respecta, descubrí que para ninguna otra cosa estaba tan dotado como para la búsqueda de la Verdad;[...] puesto que la naturaleza me ha dado deseo de averiguar, paciencia para dudar, amor a la meditación, lentitud para afirmar, presteza para considerar, minuciosidad para ordenar y organizar; y puesto que no soy hombre a quien enamore lo nuevo ni que admire lo viejo, y odio cualquier género de imposturas. De tal modo que pensé que mi carácter tenía algún parentesco o familiaridad con la Verdad.

Bacon, Proemio a la Interpretatio Naturae.»

Al catàleg de la Biblioteca de Catalunya consta que Foix va donar aquesta obra de Darwin (en una traducció del 1902), tot i que entre els seus donatius curiosament no hi ha cap llibre de Bacon.

Melcion Mateu.

Acabada la cita cal respirar profundament. El famós vers de Foix «M'exalta el nou i m'enamora el vell» (cit de memòria reconstruint el decasíl·lab) neix de la lectura d'un text científic o filosòfic. Però l'autor (Foix) fa una translació des de la natura a la psicología íntima. I des de l'alta intimitat diu el mateix tot just afirmant la proposició contrària. És a dir, l'epistomologia útil per desxifrar fòssils no és la mateixa que un necesita per al jo íntim, per això l'enamora el vell (com als éssers unicel·lulars del corall que viuen sobre la closca dels morts) i el nou l'exalta (com a penyora de vida).

Que la poesia i l'obra de Foix es nodreix a voltes de la ciència és obvi a partir dels seus escrits, a la biografia de Manuel Guerrero del poeta de Sarrià queda un cop més ben explicitat.

Per tant tenim una nova claredat gràcies a l'amic Melcion Mateu. El vers de Foix «M'exalta el nou i m'enamora el vell» s'inscriu en l'alta cultura científica europea, amb les baules Bacon-Darwin-Foix. Sabrem nosaltres portar-lo de bell nou a les aigües mares on cristal·litza el coneixement? O seguirem pensant que som febles?

Àngel Terron, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris