nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

L'eix de la submissió i de la dependència

Que a una certa edat hom encara tengui capacitat de meravellar-se no deixa de resultar agradable. Però les coses per les quals ens meravellam ja no ho són tant. Qui ens ho havia de dir, que els presidents autonòmics del País Valencià i de les Illes Balears, juntament amb la presidenta de l'anomenada «comunitat de Madrid», tots tres del Partit Popular, farien una trobada en la qual s'autoqualificarien com a «eix de la prosperitat!».

En quina «prosperitat» ens heu situat, senyor Matas? Enguany el sector turístic sembla haver-se incardinat plenament en la crisi que ja es començava a besllumar en l'última estapa de govern del Pacte de Progrés. Aleshores, tot varen ser trons i llamps contra el govern de les Illes Balears, al qual s'atribuïen totes les desgràcies, inclosa la de la crisi turística. Enguany, en la present temporada, en una situació molt pitjor que la viscuda l'any passat, sembla que el sector hoteler ha decidit eliminar completament les crítiques als poders públics. A hores d'ara, ni el govern de les Balears ni el seu president, ni el conseller de Turisme, ni ningú altri sembla que hi pugui fer res. Es tracta d'una conjuntura de caire internacional a la qual no es pot fer front des de cap govern particular (i, molt manco, des de cap governicle regional pràcticament buit de competències, i, sobretot, de dotació econòmica). Tot plegat, l'únic que demostra és la mala fe d'amplis sectors empresarials i polítics de les Illes Balears i Pitiüses.

Però tornem a l'«eix de la prosperitat». Observem que les Illes Balears es troben al capdavant de l'espoliació fiscal de l'Estat espanyol. Mentre pertot arreu la gent comença a treure's la son de les orelles i a reivindicar millores en els estatuts d'autonomia i, sobretot, en el finançament autonòmic, el govern de les Illes roman en el més discret i ineficaç dels silencis. No es plantegen els temes que realment afecten la nostra «prosperitat», supòs que per por de no trencar amb la pròpia ideologia, tan profundament antiliberal. Es permet, amb un silenci còmplice, l'espoliació fiscal per part de l'Estat, mentre es fan actuacions que més o manco tendeixen a despistar i a treure qualsevol atenció sobre allò que resulta fonamental per al nostre futur. I amb qui s'ha casat el govern suposadament autònom de les Balears, a l'hora d'elaborar aquest distingit eix? Amb el govern regional -amb totes les lletres- del País Valencià (per a ells, malauradament, «comunitat valenciana», com allò de «comunitat de Madrid»), distingit per la seva submissió i per la seva dependència provinciana i acomplexada, i amb el «cosí de Zumosol», allà on es talla el bacallà, que és a Madrid.

Es tracta, al meu entendre, d'una de les demostracions més bèsties de submissió i de dependència. I es tracta, així mateix, d'intentar distanciar-se tant com sigui possible de les relacions que, per raons econòmiques fonamentalment, però també lingüístiques, històriques i culturals, ens són més elementals i pròximes, és a dir, les relacions amb el Principat de Catalunya. Mentre l'economia, la societat i les relacions de la nostra gent funcionen per un carril determinat, les relacions institucionals van per un altre. Mentre la nostra realitat col·lectiva és la que és, malgrat que un bona part dels membres del PP voldrien que fos una altra, els nostres (des)governants es dediquen a intentat crear, mediatitzats per la seva ideologia política, eixos més o menys fantasmagòrics, destinats a depersonalitzar-nos i a fer-nos encara més dependents.

Davant l'Eix de la Submissió, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers hauríem de tornar a fer nostres l'Eix de la No Dependència, o l'Eix de la Pròpia Decisió, que passaria per estimular les relacions, també a nivell polític, de l'àmbit en què socialment ja estan prou estimulades, i econòmicament també: l'àmbit format per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris