algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Amb la simfonia del nou món de música de fons

Potser el concert que la Simfònica de Praga executà de manera pulcra dissabte a la clastra pollencina, fent honor a la inspiració naturalista i als ritmes populars del seu autor, Antonin Dvorák, hauria tengut més sentit a Campanet, on es reclamava aquesta fidelitat a la terra i a la gent, de la qual sempre anà sobrat el compositor txec. En el marc dels rituals centenaris -de la mort de Dvorák i del naixement de Philip Newman- quedà, potser, com una explosió floral a les orelles d'un públic diversament cosmopolita i unànimement agraït. Les vestimentes d'entallament estival d'aquestes autoritats nostrades que sempre han de donar la nota eren metàfora visual d'una diana florejada per al concert de gala. Per sempre més, però, resta la fita i la cita anual del festival pollencí.

Llorenç Móra i Marià Capellà, tocats de la guerra i del garrot, a un hostal d'Algaida, amb més ironia que cinisme, amb més humor que maledicència, remarcaven, fa ja molts d'anys, a un jove mariando que els falangistes algaidins feien befa dels de Maria perquè a ells no els n'havia fuit cap i els tenien ben comptats amb un enfiloll d'orelles. Es tornaren a veure moltes altres vegades i sempre es feia avinent la broma primigènia d'una complicitat amistosa. L'altre dia, mort en Llorenç Antic, va ser en Jaume Jaume, aquest batle que tenen a Algaida i que fa toquera com un moix mig simpàtic i mig esquiu, qui va guanyar per mà amb la broma. A altres indrets, l'escomesa als de Maria és una famosa processó. I aquests darrers dies, una altra lluminosa ferida de la qual les eminències de la Casa de la Vila en fan cas omís. La realitat, com en Matas, o com alguns del PP -per Felanitx, per exemple-, i com els falangistes que recordava en Móra, poden equivocar-se. Fins i tot la certesa pot ser equívoca, quan la literatura que la conta és dolenta.

El rei posa vacances i avui horabaixa arriba a la particular colònia d'estiu de Marivent. La família de la corona donarà més llustre al paper diari aquests dies que vénen que netedat han fet les excavadores per Ullaró i Son Jan. No hi haurà desdoblament informatiu, sinó tota una autovia d'informacions vanes i fàtues que faran perdre de vista el paisatge. A l'andana d'aquesta informació, dins el poble de Binissalem, al casal més sol·licitat per a matrimonis civils, o sia a can Gelabert, els periodistes Jordi Bayona i Antoni Tugores parlaran d'anomalies i excepcions de la història de Mallorca. Els assistents tampoc tendran diploma, com els del curset d'història de Mallorca, que es va fer a Llubí: saber de les arruixades històriques al poble no és mèrit de diploma i blasons. Que sempre té la culpa qui rep és saber consubstancial de qui guanya. Ho ha sabut sempre tota mena d'intel·lectual d'aquesta terra que s'hagi volgut fer mereixedor d'honors i reconeixement i m'ho va ensenyar a la doctrina el rector, que era deixeble de mossèn Riber i deia que al costat dels pobres no s'arriba ni a vicari. Ni que sia per l'atreviment de parlar del que fou la Segona República i el Pacte de Progrés, amb les seves contradiccions i els seus caos, tan necessaris per a la creació de mons nous, és pagat acostar-s'hi; que no sortirà als diaris.

I bé? Qui no vol pols que no vagi a l'era. Qui cantava fa un any sobre el calaix que vessava dels restaurants i les tendes ha perdut el remuc. I és curiós que l'únic experiment turístic fracassat absolutament reconegut sia el sa Pobla Open Land que tan meravellós pintava en Mirando. Fa mal estar al bater de sol de marjal, ni que sia en un tren d'argent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris