algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Els mostradors de les immobiliàries

A l'estiu, durant les vacances, solem fer coses que no ens són habituals. L'altre dia, tot passejant, em vaig entretenir a mirar mostradors, una activitat a la qual en l'hivern, quan tot són presses, no hi dedic gaire temps.

Em varen sorprendre dos fets. El primer és la gran quantitat d'immobiliàries que s'han obertes els darrers anys. Per la zona comercial de Ciutat n'han sorgides com a bolets. És difícil recórrer tot un carrer sense trobar-te'n cap. Invariablement, com si fossin clònics, acostumen a presentar la informació de la mateixa manera. El vidre del mostrador es troba cobert per folis i més folis. A cada foli, una fotografia i una breu descripció del que es pretén vendre, a la qual s'hi inclou la ubicació i l'extensió, de forma obligatòria i el preu gairebé sempre. La resta de les dades depenen del tipus de bé. Si és una casa o un pis hi surt el nombre de cambres i de banys, l'extensió de la cuina i de la sala i també s'hi sol reflectir si disposa de calefacció o aire condicionat. Si és un xalet de la costa, s'informa de la distància a la platja i, en algunes ocasions, hom fa constar que disposa de piscina. Fins aquí tot molt normal. Però quan passam als folis de les finques rústiques, resulta que els paràmetres informatius que s'hi destaquen són sempre urbanites, com si l'Agent de la Propietat Immobiliària (API) no hi entengués, de foravila, o com si l'únic ús que hi importàs fos el residencial. A la fitxa de cada finca, la ubicació i l'extensió, com és habitual, però tot seguit s'hi afegeix que disposa d'un habitatge construït de tants de metres quadrats, amb tantes habitacions i banys, calefacció i aire condicionat, quan n'hi ha... En altres casos, el xaletet no està construït, però s'indica que ja hi ha els plànols fets o, en la seva absència, que legalment n'hi poden construir un. Debades vaig mirar si qualcuna d'aquelles finques era un tarongerar o un ametlerar, si hi havia vinya o garrovers, si la terra era bona per cultivar-hi cereals o si hi havia una bovera en condicions per criar-hi ramat.

Com que mentre no em demostrin el contrari he de suposar que els APIs saben fer la seva feina, crec que cal arribar a la conclusió que aquí tenim una bona prova del canvi d'ús de la terra que s'ha escampat per la nostra illa els darrers quinze anys. Com que a l'API el que li interessa és guanyar-se la vida, i per això ha de vendre, i només pot vendre si ofereix al seu client allò que el client li demana, aleshores és clar que la majoria de persones que entren dins una immobiliària per interessar-se per la compra d'una finca rústica ho fan amb la intenció de posseir un trast gran on viure o construir-hi una segona residència a un preu força més reduït que dins qualsevol nucli urbà. Pocs, ben pocs, deuen ser els qui fan un altre tipus de preguntes més d'acord amb els usos tradicionals.

Aquest fet és el que ha provocat un augment desorbitat dels preus dels trossos de foravila, fins a fer-los prohibitius per a qualsevol pagès que vulgui adquirir terres per conrear-les. Ara les finques rústiques es conceben com un gran solar, i no com un espai on instal·lar-hi una explotació agrícola. I no sembla que l'actual legislació, que imposa un mínim de dues quarterades per poder-hi construir una vivenda, hagi servit per capgirar aquests hàbits. Caldria que els nostres governants posassin fil a l'agulla per estudiar una solució a un problema que, a més a més de ser ecològicament insostenible, també afecta les possibilitats de desenvolupament del nostre sector primari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris