algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

El debat de l'esquerra

El debat en el si dels partits petits d'esquerra, PSM, EU i Els Verds, sobre què fer entre ells marcarà els pròxims mesos. En el PSM es decidirà en el congrés de novembre, clarament o no, si s'obri l'opció de pacte amb EU, o bé si se deixa tot per decidir-ho quan faltin uns pocs mesos per a les eleccions, o si, fruit del «mòbing» executat per part d'Esquerra Republicana de Catalunya, se planteja marcar territori: aposta clara per més nacionalisme estrictament balear amb tres implícits objectius: obrir les portes als crítics d'UM, tapar ERC i evitar o fer molt difícil una futura coalició amb EU. Exactament això darrer és el que desitja i confia EU que no ocorri, perquè les seves esperances estan dipositades que el sector més esquerrà del PSM s'imposi finalment. I ho esperen perquè, mentrestant, EU va fent feina per preparar la decisiva assemblea d'octubre, la qual haurà de donar llum verda al procés de refundació que culminarà la pròxima primavera amb el naixement d'Iniciativa per Balears, a la qual haurà convergit el sector crític ecologista, i amb la qual esperen que s'hi coalitzi el 2007 el PSM, si guanyen els esquerrans. Mentrestant, els oficialistes verds seguiran intentant trobar aire extern per mantenir les sigles en solitari a les Balears. És a dir que tant PSM, com EU com Verds bullen per dins i d'una manera o l'altra el bull respectiu depèn d'algun dels altres: s'estan mirant de cua d'ull a veure què fa cadascú. El que cap dels tres se planteja, ni tampoc ni un dels subgrups interns de cada formació, ara que estan bullint, és què fer en relació al PSOE. És molt curiosa aquesta mena d'autisme cap als socialistes. Com si no hi fossin. Quan tots tres, més o manco intensament en cada cas, depenen del PSOE. Encara que sigui perquè sempre hi han pactat i perquè si qualque dia fos possible una alternativa al PP, i els tres petits encara fossin vius, hi haurien de tornar a pactar mentre no hagin decidit fer un canvi substancial. Tanmateix, fugen de plantejar en els seus congressos o assemblees discutir, debatre i decidir una estratègia clarament definida en relació al PSOE, que és objectivament l'únic partit que de veres els hauria de preocupar i ocupar per establir-hi una relació estratègica, fos de col·laboració o d'enfrontament. Però no totes dues alhora que és, justament, el que duen fent des de fa vint-i-cinc anys i és el que més mal els ha fet. És curiós, el fenomen. I antic. S'inicià a començament del 1977 quan la direcció del PSOE federal, a Madrid, a través d'Alfonso Guerra, oferí a l'aleshores PSI (en part, llavors PSM), en una reunió a la qual hi havia un representant del PSOE local, convertir-se en allò mateix que va ser el PSC: un partit sobirà i federat al PSOE. No va anar bé. A partir d'aleshores tot ha estat el mateix. El 1979, a Palma, el PCE (avui EU) i el PSM, amb amenaces durant dues setmanes d'aquest últim de permetre governar a UCD, feren una aliança a l'ajuntament amb el PSOE. Durant aquell mandat es barallaren indirectament els dos petits, quan l'escissió del PSM, Esquerra Mallorquina, pareixia anar cap a enfortir el PCE, al mateix temps que tots dos començaren a demostrar una certa esquizofrènia política en pactar amb el PSOE però alhora sense aturar d'acusar-lo de voler menjar-se'ls. El resultat: PCE i PSM fora de Cort el 1983, i el PSOE majoria absoluta. Al cap de 12 anys, en el Consell de Mallorca, i llavors el 1999 novament en el Consell i també en el Govern, si fa no fa es repeteix la història. Amb l'afegit d'UM i d'Els Verds adherits a EU, que encara animen més els fronts. Contínuament els vuit anys del Pacte de Progrés estan marcats per la guerra entrecreuada de PSM, EU, Verds i UM, sobrevolant el PSOE, al qual en part se l'acusa de ganes de fer de vampir tot i que tots hi pactaren donant-li el màxim poder. El resultat, no cal ni recordar-lo. Quan se suposava que els pèssims resultats de 2003 i els desastrosos de 2004 obririen processos de reflexió seriosos en el si dels tres petits, en els quals es parlàs de tot i es plantejàs el futur amb coherència, el cert és que tot tres segueixen evitant debatre què fer en relació al PSOE. Que és dels debats d'estratègia més importants que tenen pendent de fer des de fa més d'un quart de segle i que, pel que pareix, seguirà pendent, a l'espera, potser, que, simplement, ja no faci falta fer-lo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris