muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Hipòcrites i calumniadors

L'aspecte formal del cas Rasputín, és a dir, que uns senyors aprofitin un viatge per anar a cercar a un prostíbul moscovita allò que potser no troben a ca seva, no m'escandalitza. Tothom és amo de la seva vida privada i del seu temps lliure, i només els moralistes ocasionals s'esqueixen les vestidures quan els convé i tanquen els ulls quan no els interessa veure res. Francament, crec que aquest aspecte de la qüestió no justifica una crisi de govern, per bé que podria esser motiu d'algunes crisis matrimonials. Però això ja torna a esser una qüestió privada. Lo que interessa als ciutadans és la repercussió cívica i política de la qüestió, la seva resolució i les conseqüències que se n'han de treure. I no hi ha dubte que l'afer ha perjudicat la nostra Comunitat Autònoma per la imatge de república bananera que han donat els implicats i que s'ha traslladat a les Illes Balears com a tals. Ja és greu que uns representants de les nostres illes passin als ciutadans illencs la factura de les seves vel·leïtats eròtiques. Però la cosa s'agreuja quan el President del Govern comenta la qüestió dient que ha estat un cas de «mala sort». Què vol dir això? Vol dir que ha estat mala sort que els enganxassin en aquest cas, quan n'hi ha hagut infinitat d'altres de semblants que no han estat detectats? Certament, fa la sensació que això és la punta de l'iceberg, i que les alegries malgastadores dels polítics quan van de viatge són escandaloses. Per això, la solució no és fer dimitir el darrer mot del credo, que en aquest cas era el senyor Alía, fer-li tornar de la seva butxaca l'import de la factura rasputiniana i considerar que així tot queda resolt. Haver d'aguantar que precisament el senyor José Ma. Rodríguez surti a presentar aquesta solució com un exemple a imitar i una prova de la rectitud d'actuació del PP, ja és massa sobrat, quan basta un mínim d'esperit crític per descobrir la hipocresia de la seva actuació: Primer passen la factura d'un puticlub als ciutadans illencs; després, quan es descobreix la malifeta, diuen que ha estat un cas de «mala sort» i fan dimitir la baula més dèbil de la cadena; quan veuen que la cosa passa a majors, llancen una maniobra de distracció; i de sobte, «descobreixen» unes factures de despeses privades i fins i tot luxoses que diuen que l'exbatlessa Margarita Nájera va carregar als ciutadans del municipi de Calvià, i sense més averiguacions, llancen la «informació» a tots els vents. Tampoc no han comprovat si els doblers varen esser reintegrats, com diuen els col·laboradors de la senyora Nájera, sinó que «encara» no els consta que això s'hagi fet; és a dir, és possible que s'hagi fet, però no es molesten a averiguar-ho, perquè lo que els interessa és la calúmnia. Que consti que, si les acusacions que han formulat fossin certes, l'actuació de la senyora Nájera seria totalment condemnable. Però no és lícit ignorar la presumpció d'innocència en un fet que està per demostrar, a fi de distreure l'atenció d'una malifeta totalment demostrada i reconeguda pels seus autors. Primer (o al mateix temps, m'és igual), que facin net a la seva administració, que treguin les necessàries conseqüències polítiques dels seus abusos, i llavors ja cercaran les puces a qui vulguin. Però amb rigor, i no trobant «casualment» unes factures quan més els convé i quan ja fa més d'un any que són responsables de gestionar el municipi. Si no, el baf d'hipocresia i de calúmnia resulta insuportable.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris