algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

No hi ha crèdit per als vençuts

És ben curiosa la predisposició atàvica del poder a pervertir el llenguatge, utilitzar-lo a favor seu, cercar-li l'indret convenient a les seves malifetes, les mangarrufes històriques. D'antuvi que ho ha sabut fer, això de fer créixer l'arbre dels mots cap a l'ombra que li és millor. I si això no basta, mentir descaradament. Però aquest fet, la mentida convenient, la comesa, la tasca venuda com a utopia, ja és un altre article. Avui sols volia parlar per escrit dels «presos» de Guantánamo, per exemple; als segrestats els anomenen «presos», com cal a les seves primmirades consciències de tafurs legalistes. De batejar els resistents de l'Iraq com a: «rebels», «insurgents», «terroristes». A les forces d'ocupació dir-les «exèrcit d'alliberació». Als assassins ocupadors, bombardejadors, invasors, dir-los herois. Els altres, els fotuts i banyuts, els massacrats, les famílies esmotxades, les cases en runes, els fills, els germans enterrats: penya de fills de puta. Això ja ho va fer Hitler el segon quart del segle passat. I Franco també en va ser un artista, recordem-ho. I, més enrere encara, ben clarament per a mi, «lo Alt Rei en Jacme el Conqueridor», quan vengué a «alliberar» aquestes terres dels nadius, àrabs, jueus, els que feia segles alenaven aquests aires com a propis, com a seus per treballar el conró en pau vull dir, menjar i beure. Va matar els que va poder, esclavitzà la resta que no ho pogué donar a les cames. Tot i que havia d'eixamplar l'hortet del seu reialme, que li venia petit el que tenia, l'home, terres uberoses de fruites i mel, aquestes. Guanyà la guerra i des de llavores és l'heroi festejat, recordat, honorat, reverenciat. Saddam Hussein envaí Kuwait per similars motivacions: eixamplar les seves arques amb els deserts d'arena blanca amb el subsòl farcit d'or negre del veïnat. L'il·lús no comptava amb el cosí de gringosol (o si hi comptava s'errà, evidentment) i va fer els ous en terra i escampats, com les ànneres. Perdé la guerra però el deixaren viure, encara un poc més. Quan s'adonaren que seguia enrocat i no els donava preu preferencial pel petroli, el volgueren rematar. Qualsevol excusa va ser bona. Ara és aquell malanat fill de set pares, que li encolomen totes les barbaritats que ha comès i li regalen els drets d'autor d'unes quantes més de propina, que fan com que jutjar-lo, i la seva vida està més devaluada que els supositoris, posem per cas. Els guanyadors escriuen la història, fan escriure els mots que els afalaguin, inventen, versionen de conveniència els fets. I mirau si és veritat el que us acab de dir, que al tom de la història del meu Sineu corresponent al segle XVI, publicat l'any 1996 baix del patrocini de l'ajuntament de la vila i la comissió de Cultura del Consell Insular de Mallorca, i de l'autoria de: Bartomeu Mulet i Ramis, Ramon Rosselló i Vaquer i Josep M. Salom i Sancho, referint-se a l'episodi de la revolta dels menestrals i pagesos anomenada de Les Germanies, a la pàgina 397 podem llegir: «Els (sineuers) avalotats eren tants que arribaren a arreplegar fins a tres quartes parts dels veïns i més foren els porucs que els valents que defensaven el rei. La gent sortia al portal quan sentí l'avalot que duia més fums que un tren i tots cridaven com a condemnats. Els carrers anaven de gom en gom; feia por aquella xusma». Aclariment: no són reproducció de cap historiador contemporani als fets: és un actual paràgraf d'autor. Autors, en aquest cas. Fa cinc-cents anys i per segons qui encara els agermanats són xusma i subjectes de burles i afrontes. Clar: com que perderen la guerra...!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris