algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Triples eleccions 2007?

Inicis de l'any 2007 a Espanya. Els indicadors econòmics no són gaire esplendorosos, tot i que no se pot parlar de recessió o crisi. El que passa és que en el país una part important dels ciutadans estan hipotecats per la compra d'un habitatge, adquirit en els feliços temps de l'abundància, i ara el Banc Central Europeu ha pujat una mica els interessos. A més, la lleugera contracció de la construcció i del turisme a algunes regions ha fet caure en picat les hores extra en negre. No hi ha crisi estadística, però sí crisi domèstica per a molta gent que no té el líquid que tenia i, inevitablement, troben que viuen pitjor que en temps del PP. Preocupa molt, això, en el PSOE.

La part bona pel govern socialista és que ha tengut èxits indiscutibles en la política ideològica (aprofundiment democràtic) i ha fet entrar en vies de solució la qüestió del País Basc. El PNB ha rectificat ja definitivament, després de les eleccions autonòmiques, allunyant-se dels nazis, entrant en converses serioses amb el PSOE per tornar a refer la coalició de govern, tal i com ja tothom suposava que passaria després de la fàctica renúncia dels nacionalistes al bessó del Pla Ibarretxe, la impossible sobirania. Per altre costat, les reformes d'Estatuts d'Autonomia estan en una fase crítica. El de Catalunya està aprovat pel Parlament català però com que el govern nacional ha ajornat la seva aprovació a les Corts per a després o al mateix temps que la reforma constitucional, i aquesta està bloquejada per la negativa del PP, a la pràctica és com si estigués aturada. Per això a Catalunya, i perquè a les enquestes és el PSOE el partit que es beneficia del Tripartit, la tensió entre socialistes i ERC és màxima. A un altre important territori, Galícia, les eleccions se saldaren amb excel·lents resultats per al PSOE. Els nacionalistes del BNG, que just una legislatura abans aspiraven a sobrepassar els socialistes, han perdut molta força a la vegada que la del PP ja no és la que era. Aquest és el panorama general que s'obri davant del PSOE a principis de 2007, quan ha de convocar les preceptives eleccions municipals i autonòmiques immediatament i deu mesos després les generals. No se pot parlar de fracàs, ni remotament, del govern ZP. Però el cert és que els anhels que se tenien de fer tantes reformes no s'han assolit en bona part. I, sobretot, preocupa al PSOE la sensació de depressió econòmica de les classes mitjanes urbanes que en massa votaren els socialistes el 2004, una porció important de les quals (entre 1 i 2 milions de vots), per cert, optaren per la seva papereta per mor del brutal atemptat de Madrid, efecte que com és lògic no se pot esperar que torni a passar. A més, resulta que el seu competidor, el PP, lluny d'enfonsar-se, ha sabut rectificat sota el liderat de Mariano Rajoy els tics més negres de José María Aznar, ajudat per uns cada cop més estel·lars Josep Piqué i Ruiz Gallardón, que li donen com un aire centrista i que han sabut trobar vies d'atac als socialistes entre les classes mitjanes urbanes. Els nervis en la cúpula del PSOE cada vegada són més intensos. Si s'esgota la legislatura la sensació de blocatge (per mor dels estatuts i la impossible reforma constitucional sense el PP) se farà més perceptible. Sumada a la pèrdua d'alegria econòmica domèstica de les classes mitjanes i a l'entitat opositora conservadora, a més de la crisi del Tripartit, fan pensar als estrategs socialistes que si s'aguanta més hi ha seriós risc de perdre les eleccions generals de 2008. Per tot això opten per avançar-les una mica, deu mesos, i fer-les coincidir amb les autonòmiques i locals. Així poden vendre el màxim valor que tenen, ZP, d'una sola tacada per a tres eleccions esperant provocar el lògic arrossegament de vot per a tot Espanya: carambola a tres bandes. A una regió perduda, anomenada Balears, quatre petits partits, que es diuen PSM, UM, EU i Verds, se queden amb els calçons baixos davant la triple convocatòria electoral. Duien anys de guerra sanguinària a veure qui se quedava les miques i íntimament somiant cada un a ser l'únic que fos convidat a taula pel PP o pel PSOE, i ara s'han adonat, sobtadament i terriblement, que els socialistes, d'acord amb els conservadors, no només no els conviden, a cap, sinó que a més pretenen no deixar-ne ni una, de mica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris