muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

Recursos i cortesies

Viure en el triangle de la prosperitat no és poca cosa, en aquests temps que correm. No només, des de fa un any, podem menjar, calent i fred, cada dia sinó que també tenim la sort de sentir-nos allocats -derivat de lloca, no sé si amb encert normatiu o no- per aquest cobricel eteri que se'n diu prosperitat -primavera i trinaranjus, que podria cantar Antònia Font, tot fent una adaptació d'una cançó seva antiga-. I a més, qualsevol dia, a tu o a mi, si no ets gaire estugós, amic lector, et podrà tocar -caramboles de la promoció turística- en una rifa, per esbravar el populatxo i fer-lo partícip de les àrdues tasques que l'exercici del poder comporta, passar una nit al Rasputín. O bescanviar-ho, si la moral no t'hi arriba, per algun altre petit vici confessable, que pugui ser compartit per la presidencial gomina, o el rossegall de qualsevol altre alt càrrec.

Jo no sé si estratègicament aquesta gòtica bufonada escenificada al castell de Bellver té el més mínim sentit de l'oportunitat. M'explicaré. Si tu has d'anar a parar la mà de pidolaire a qui té la clau de la caixa grossa, no convé que, dos dies abans, facis el fatxenda i et proclamis el més autocomplagut del món. I diguis per pa i per sal que les polítiques (econòmiques) que desenvolupes tu i els teus són les millors que el sol escalfa. Vaja, que si jo em trob algú que dina de marisc al Club de Mar i l'endemà me'l torn a trobar intentant captar-me l'almoina a través d'un paquet de cleenex a un semàfor, podeu comptar la solidaritat que de mi extraurà. (O, potser, la bufonada gòtica no té res a veure amb els interessos del ciutadà, de les illes o de l'eix, i és una cortina de fum per apaivagar les bòfigues que la comissió d'investigació de l'11 M pot fer esclatar). Així i tot, com a mínim la cortesia de la visita s'ha executat. Potser, de tot plegat només en restarà l'eco d'aquest somriure amb què s'ha encunyat això que en diuen «el nuevo talante». De totes maneres, en Francesc Fiol és un afortunat, no només perquè viu en un dels vèrtexs esponerosos del triangle de la prosperitat -ja se sap l'analogia que se sol establir entre desenvolupament econòmic i desenvolupament cultural, això vol dir que serà un conseller que eradicarà el fracàs escolar, que tendrà un índex molt elevat d'estudiants que prossegueixen els estudis no obligatoris, que tendrà ràtios baixes i places suficients perquè cada família pugui triar el centre escolar que li véngui de gust-. Deia que en Francesc Fiol és un afortunat, no només pel que acab de dir, sinó també perquè ha estat rebut per la ministra d'educació quan encara, per dir-ho d'alguna manera, no s'han esfullat les roses del primer ram que va rebre de felicitació per al nou càrrec. Cosa que no va aconseguir el conseller Pons en tota la legislatura passada de Pilar del Castillo, tot i que els arguments amb què Damià Pons va tocar les baules a la ministra eren idèntics als que ha fet servir en Fiol. No sabem què en sortirà, de la visita. Si tot no serà altra cosa que bones paraules i somriures que defineixen, de moment, «el nuevo talante».

Parlant ara de recursos. No em puc estar de comentar que entre tanta prosperitat econòmica, el govern redueixi en un terç els ajuts als municipis per a la normalització lingüística. Potser aquesta no és un paràmetre que engreixi la prosperitat d'un poble! Deu ser per això que tenim un director general amb un nas de Pinotxo perquè ens pugui encolomar allò que li surti de l'os del front. Tanmateix no era d'aquests recursos que volia parlar, sinó del que ha desestimat el TSJB i que declara plenament vàlides les oposicions a assessor lingüístic que va convocar el Govern l'any 2001 i que un ciutadà de les Illes Balears, amb tot el seu dret, va impugnar. No és que no es puguin impugnar unes oposicions. Se n'impugnen moltes. El que em sembla greu d'aquest assumpte és que, d'aquesta impugnació, se'n fes una arma política, que fos instrumentalitzada políticament per defensar o afavorir uns interessos partidistes. Es va dir, per pa i per sal, que aquestes oposicions havien estat un vestit a mida per a la germana de Francesc Antich. No cal recordar que na Catalina Antich treballava, en el mateix càrrec, assessora lingüística i coordinadora, o com es digui, de la JAC, abans que Antich fos president, és a dir, contractada pel PP, i mai la seva vàlua no va ser qüestionada. Ans al contrari, va desenvolupar la seva tasca amb la màxima professionalitat i eficàcia. Ara, encara és l'hora que algú d'aquells que varen instrumentalitzar aquest cas hagi reconegut el seu error, hagi demanat perdó o hagi dimitit. Com a mínim, per tot plegat, en cortesies sí que fan un bon eix, l'eix de la calamitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris