algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Bagasses, polítics i modernitat

M'ha explicat P. Cuadrado que Pessoa definia el provincianisme amb dues característiques: l'afany desmesurat de modernitat i la manca d'ironia. Això retrata, crec, el provincianisme dels set magnífics que visitaren el moderníssim local d'esbarjo furtiu anomenat Rasputín. A Mallorca tots ens coneixem, i sabem que als set potencials clients del Rasputín els esqueia més, després de sopar, anar a veure un espectacle de Variedades i, si hi arribaven, colgar-se amb una cupletista. Mai de mais, ara per ara, un mallorquí ha d'anar a resoldre les seves peremptorietats sexuals a un local de disseny (ep, si no vol fer el ridícul, com han acabat fent els nostres servidors públics). Aquest és l'únic retret que jo els faria. Això i la seva manca d'ironia a l'hora de fer front al problema. Però, bé, si volen que Mallorca entri a la modernitat per les vies humides, no seré jo qui ho critiqui, tot i que particularment em satisfan més les solucions tradicionals i pròximes, algunes, per nostres, entranyables. Per als felanitxers això no podia ser d'una altra manera, car podem bravejar d'haver tengut, a mitjan segle XX, l'únic prostíbul del terme judicial (rabieta que te menja, als manacorers). La institució de la querida també té molta anomenada al meu poble d'ençà que un patrici local aconseguí perllongar la relació de mare a filla, i així fins a la mort (perquè estirà els potons mentre manxava). Amb menys tradició a l'esquena, però amb igual dedicació, en Miquel T. encara prova de recrear aquella situació quan visita Cuba (ell m'ha dit que comença per les joves, per això). A Cuba, i això costa una mica d'entendre, les jineteras no són exactament putes. A Cuba les dones arriben a jineteras igual que els físics nuclears arriben a premis Nobel: amb aplicació i gust per la feina. Les bagasses clàssiques (i no les de disseny), però, representen el recurs més universal per a les ànsies lúbriques, i al prostíbul de Felanitx (res a veure amb el Rasputín: el nostre era un molí fariner aprofitat, voltat de figueres de moro) ja he contat altres vegades que hi tenguérem figures tan notables com La Porrerenca, que, sense conèixer l'alfabet ciríl·lic, entusiasmava la parròquia. L'aspecte més sòrdid de la prostitució (i aquest és el punt escandalós de l'actuació dels nostres polítics) no és la manca de sentimentalisme que la caracteritza, sinó que generalment és la concreció d'una relació de poder, d'opressió. Encara que això no és del tot cert, almenys en la relació que mantenen les putes amb els adolescents (única escapatòria de la repressió sexual fins no fa molt) i amb els vells (que, derrotats i acovardits, hi troben un servei professional i un refugi moltes vegades sincer). En qualsevol cas, en les relacions convencionals (amb la dona o, si és el cas, amb la querida) també hi actuen els mecanismes de poder, i qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra. Aquest podria ser un atenuant per als nostres polítics dissoluts, que, per ventura, es mereixen un consell per a quan siguin lluny de remeis: que recorrin a la cultura, que cerquin dins la tradició. No vull dir amb això que vagin a veure museus o a escoltar òpera (això sí que seria massa modern), sinó que facin memòria dels nostres refranys populars, ben segur que en trobaran algun de tan útil com aquest: «Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris