nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Una llàgrima

El mirà de coa d'ull. Una llàgrima a punt de creuar l'aiguavés de la conca ocular, camí d'escampar-se en aparent suor per la pell adobada de la cara, li va fer pensar que, en aquell moment de silenci, el seu company havia recalat en alguna implacable i fosca dàrsena de la ment. Deixà que el silenci sota el emparrat de la caseta, on passaven els caps de setmana, és fes encara més profund. Estirats sobre les cadires allargadores que a ella l'ajudaven a minvar el dolor crònic dels anys de cambrera de pisos.

No serien moltes les ocasions que els quedaven per estar junts allà. Una gran autopista engoliria aquell bocí de terra per vomitar asfalt, pintura i senyals de trànsit damunt el que encara era seu espai de merescuda pau, herència de generacions de pagesos. Ara que la família podia estar més temps junta, arribava aquest ensurt. Els fills tenen un restaurant a prop d'un hotel que des que han començat a vendre sota la modalitat de «tot inclòs», els deixa temps lliure per anar a la caseta. També els deixa menys ingressos i més preocupacions.

Aquests dos primers paràgrafs de l'article d'avui no són meus. Ho conto, més o manco, com m'ho contaren a mi, en el bar d'un poble del pla. El que és cert és que d'un temps ençà tinc la sensació que el debat polític ha tornat a les tertúlies i converses dels ciutadans. Percep que existeix una certa perplexitat entorn de tot el que està passant. Perplexitat i escepticisme davant el debat obert entre diferents actors econòmics, de com s'han de fer o deixar de fer les coses, si uns han de seguir construint o si uns altres han de convertir els hotels en habitatges.

És evident que el país viu un moment delicat i d'incertesa. De cop passen moltes coses difícils d'assimilar i d'entendre. Intuïm que les solucions, avui, ja no poden ésser simplement de maquillatge o de passa tu. Que el govern obrís una ronda de consultes, com ha fet aquesta setmana, era absolutament necessari. Però temo que se quedi curt. Són moltes les sensibilitats polítiques que hi ha en el país i que, si el govern no actués com un sord, podria escoltar el Parlament. Encara, per damunt de tot, seria important que recordessin que la democràcia no consisteix únicament a votar cada quatre anys, que la democràcia també s'exercita escoltant constantment la ciutadania.

A mi, per causes diferents, segurament per l'edat, me passa el mateix que el company de la nostra amiga. Després d'anys de treballar a la pista de l'aeroport, el soroll dels reactors li han endurit l'orella i la vista, amb la resplendor de l'asfalt de les pistes li han minvat. Ara davall l'emparrat, tanca els ulls i les aromes estiuenques el transporten pel camí del temps cap a vivències passades plenes de records excitants. L'ull de l'olfacte. Allà, no molts de metres lluny, però molts d'anys enrere, al voltant de l'atapeïda mata d'una taperera, la seva padrina, ben de matinada, cantava «això són les paperetes que mos donaren les dretes, a l'hora d'anar a votar». Asseguraria que, aquell dia, aquella llàgrima no brotava del passat, sinó que ensumava el futur. Una llàgrima per Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris