nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

El paisatge tan complet

Avui vespre, a Campanet, hi ha una convocatòria que afegirà presència als habituals absents de la història. Cal manifestar-se contra les autopistes planificades per la ment terbolenca dels que volen convertir les illes en la segona residència dels europeus que cerquen o no poden pagar més que la massificació, talment hi ha espanyols que la troben, encantats, a Benidorm. Aquest és el projecte que s'amaga al darrere de les autopistes, de les reconversions d'hotels obsolets en habitatges, de la disminució de la superfície dels espais protegits i de la construcció de més zones industrials que, en realitat, d'industrials no en tenen res i s'omplen de nous centres de distribució de les mercaderies necessàries per abastir l'increment de població que ens amenaça la qualitat dels que ja hi vivim. Aquest és el debat, talment el projectà l'arquitecte Moneo ahir en aquestes pàgines: volem vendre (qualque cosa hem de vendre per viure) el sol i la platja de sempre però amb l'oferta reconvertida en habitatges o pretenem aprofitar l'excel·lència del «paisatge tan complet» que tenim, encara que sigui al preu de renunciar a l'increment de la població i a certes infraestructures que tenen zones amb més espai. És mal d'entendre que volguem viure a Mallorca amb les carreteres de Madrid sense pagar el preu de destrucció del paisatge que caracteritza les grans infraestructures. Volem tenir el mateix model de cotxe i manejar-lo amb les mateixes facilitats que tenen aquells que somien al llarg d'11 mesos passar-ne 1 com noltros en passam 12. Però aquesta és la filosofia d'un govern que ens prometia tenir-ho tot per aconseguir-ho tot. I tot és tot el que el mercat ofereix, sense límits, talment les illes no en tenguessin i, quan els tenen, la tecnologia els pogués compensar al preu que sigui. Tant si tenim la ràtio més alta d'Europa de cotxes per habitant, com aires condicionats a cada casa, camps de golf regats amb aigües de pou...

l l l
Però què voleu d'un poble que es permet tenir centres com el de Son Fortesa, a Alaró, on es conren paraules amables i pensaments profunds sobre la nostra realitat, mentre la família propietària promou, des de les seves agències de viatges, 8 dies a Mallorca, viatge i mitja pensió, per 250 euros -poc més de mil duros per dia- o una guerra contra el govern proteccionista dePacte de Progrés que passarà a la història de les agitacions empresarials. Així, mentre l'arquitecte respectuós amb el nostre paisatge -fins al punt de comprar una finca al costat de la seva perquè no se'n podia fiar de la catalogació que la protegia després de veure com Pula, també al costat, es convertia en urbanització basada en la normativa dels fets consumats i els despatxos influents-, parlava sobre la Mallorca perduda i la possibilitat de mantenir la que ens queda, les excavadores del govern aconseguit amb la inestimable col·laboració dels seus amfitrions violaven la terra a la velocitat dels fets consumats i dels drets de conquesta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris