muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

«Rasputín» i Al-Qaeda

Els propietaris deRasputín, el club eròtic de Moscú on set membres d'una delegació oficial balear feien realitat les seves fantasies sexuals a càrrec del pressupost de la comunitat autònoma, són naturals de Txetxènia. Els beneficis astronòmics del local serveixen per finançar la lluita d'aquest orgullós poble del Caucas contra la potència imperial de Vladimir Putin. Els guanys són tan abundosos que també donen per comprar la protecció de la màfia russa, cosa que explica que aquesta tapadora dels combatents predilectes d'André Glucksmann segueixi funcionant a la que va ser la capital dels tsars.

Naturalment, com a part de la lluita d'un poble musulmà contra els croats d'Occident, els rebels txetxens formen part d'aquesta nebulosa del terror internacional que coneixem com a Al-Qaeda. El responsable màxim deRasputín també va fer la seva obligada iniciació als camps d'entrenament afganesos i paquistanesos, a l'heroica època de la lluita contra la invasió soviètica d'Afganistan, allà cap als primers anys 80. Home de confiança del propi Bin Laden, aviat va adquirir responsabilitats importants en l'entramat financer de la xarxa. Les seves tasques el varen dur a fer més d'una visita al Passeig Marítim de Palma de Mallorca, sense que s'hagi documentat cap relació entre aquests contactes amb un altre dels responsables de les finances d'Al-Qaeda i la posterior visita oficial balear al club nocturn. El volum Yihad. Com es financia el terrorisme a la nova economia, de Loretta Napoleoni (investigadora a la London School of Economics) il·lustra de manera profusa el lligam entre el nou terrorisme internacional i el turbulent univers de l'economia il·legal. Napoleoni parla d'un entramat que anomena la Nova Economia del Terror, format per negocis tals com el tràfic de drogues, el tràfic d'armes i la prostitució, que mou fins a 1,5 bilions de dòlars a l'any, entre el 2 i el 5 % del producte mundial brut.

El cas Rasputín il·lustra les tesis de Napoleoni: un entorn dominat pel sentiment d'humilació i la pobresa generalitzada afavoreix el naixement del terrorisme, però l'impuls definitiu el rep de l'economia dels mercats financers trepidantants, les societats pantalles i els paradisos fiscals. Part dels beneficis deRasputín volen ràpidament a Dubai, des d'on són transferits de manera vertiginosa a centenars de comptes de la gran xarxa de la solidaritat islàmica mundial. Una fracció d'aquestes divises arriben a operadors que les blanquegen i multipliquen en operacions financeres i immobiliàries a diferents repúbliques bananeres. En alguns d'aquests moviments s'han traçat joint ventures amb empresaris mallorquins del sector de l'hostaleria.

El cas Rasputín també il·lustra, naturalment, que el rigorisme integrista i teocràtic és per a consum de les masses incautes i dels aspirants a terrorista suïcida, però que existeix alguna mena de dispensa alcorànica perquè els responsables financers puguin tenir tractes amb els baixos fons de la misèria sexual humana.

De les set entrades deRasputín que hem pagat entre tots, en conclusió, dues han servit per cobrir les despeses del local, una ha anat a la màfia russa, dues han servit per finançar la resistència armada txetxena, una ha servit per subvencionar parents pobres d'Al-Qaeda, i una altra circula pels mercats financers mirant de multiplicar-se en favor de la bona salut econòmica de la xarxa de Bin Laden.

Epíleg: recordau que la literatura narrativa no ha de ser valorada tant per la seva veracitat com per la seva versemblança, i considerau que aquest article és, en aquest sentit, literatura. Se no é vero, é ben trobato.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris