nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Enciclopèdia de Menorca, 25 anys

La sala de plens del Consell de Menorca va acollir el passat divendres dia 2 de juliol una conferència del Dr. Agustí Jansà, director del Centre Meteorològic Territorial de les Illes Balears, que duia per títoEl clima de Menorca 25 anys més tard. Més tard de què? Doncs 25 anys després de la publicació dels primers fascicles que el Dr. Jansà i Clar va redactar per a l'Enciclopèdia de Menorca. Amb aquesta conferència es volia commemorar l'efemèride. En efecte, enguany fa un quart de segle que va començar una gran empresa cultural a la nostra illa. La publicació, fascicle a fascicle, d'un conjunt de coneixements temàtics sobre la realitat insular menorquina és una fita transcendental d'un valor educatiu altíssim i fidel a la idea que res no s'estima si prèviament no es ben coneix. I «qui estima Menorca, no la destrueix» -hi afegim nosaltres.

Encyclopaedia vol dir en grec «educació en cercle», de «paideia» «educació» i «kyklo» «cercle». La paraula ja ho diu tot respecte a aquest propòsit globalitzador. Fins al moment han sorgit diversos volums: Història (vols. IX i X), eMón Vegeta(II), Economia (XII), els Vertebrats (V), Antropologia (XIV), Geologia, Clima, etc. Josep Miquel Vidal Hernández va concebre l'Enciclopèdia com una mena de fàbrica científica que no cessa de produir coneixements i que ha reunit al seu entorn gran part de la matèria gris que es dedica a la investigació sobre qualsevol aspecte de la realitat menorquina. Tant fa que siguin o no siguin menorquins els qui hi publiquen: l'important, el que agermana és l'esforç de coneixement entorn al nostre fet insular. la feina dels científics -una nòmina llarga- es lliura generosament sense cap remuneració econòmica, però el cost material elevat d'aquesta publicació fa que el seu finançament hagi de comptar per força amb diferents mecenatges (institucions públiques, fundacions privades, entitats bancàries, etc.). Aquests 25 anys de feina feta serien un miracle, si no creguéssim en el fruit del treball constant, gairebé obstinat, que diu molt a favor dels menorquins i especialment de l'ànima impulsora de l'Obra, en Vidal Hernández.

No cal dir que tota l'obra es publica en la nostra llengua, la qual cosa ha fet i fa també un servei impagable a la normalització i modernització de la cultura catalana de Menorca estant. Per la via dels fets s'imposa la necessitat d'un nivell de català científic que supera la fragmentació i la minorització de la llengua pròpia, auspiciades pel gonellisme reaccionari.

Pels volts de 1980, em va correspondre, com a Conseller de Menorca, l'honor de participar en diverses presentacions de la nostra Enciclopèdia a Girona, a Perpinyà, a Palma, a Barcelona... En aquesta darrera ciutat, l'acte acadèmic fou especialment memorable, tant pel lloc on es celebrà com pels qui hi participaren. A la capella de santa Àgueda, al bellíssim edifici gòtic de la plaça del Rei, dia 8 de maig de 1980, hi van prendre la paraula Josep Benet, Jordi Carbonell, Francesc de B. Moll, Miquel Sallarés, Miquel Tarradell, Josep M. Vidai jo mateix. He guardat el text de la meua intervenció (L'Enciclopèdia de Menorca, una eina de construcció nacional) i en vull reproduir uns fragments encara que hagin passat dues dotzenes d'anys. Deia llavors:

«La idea que els catalans de la península solen tenir actualment de Menorca és, en general, molt pròxima a la d'un paradís amable -potser també amorf i buit-, del qual se'n poden servir d'estiu a estiu, sense altra preocupació que l'oferta de sol i paisatge i de tranquil·litat, quasi mítica i que avui es va perdent fins al punt que bonibé ja no existeix.

«Però si algú es pregunta seriosament què és Menorca, què és aquest bocí rocós de 700 km2 poblat a l'hivern per 55.000 habitants, i es preocupa per aprofundir un poc en el seu coneixmeent de l'illa i dels illencs, prest prevaldarà una altra imatge: la d'una terra amb forta personalitat, amb un passat que explica la seua raó de ser i amb uns plantejaments de cara al futur molt delicats, perquè hi ha en joc l'enfortiment o la pèrdua d'un tarannà popular i d'un espai físic, del qual sovint els menorquins ens vanam i n'estam orgullosos.

«A banda dels trets distintius que l'illa pugui tenir, és patrimoni de tots els menorquins la gelosia per les nostres coses, un sentiment primari i casolà si hom vol, però que hauria de concretar-se en un afany de preservar la forma de vida equilibrada i del medi natural propici a aquella tranquil·litat lloada.

«Tot açò ara és en perill de destrucció i el mal és que els menorquins, cum-alre-no llur majoria, no n'han racionalitzat o objectivat prou les causes, i sol succeir que en tost de mentalitzar-nos del mal, encara n'hi ha que, potser involuntàriament, l'afavoreixen. Menorca és terra fràgil, i l'especulació urbanística, la promoció turística fora mesura se l'està carregant. (...) En aquesta atmosfera, fins i tot crispada, la feina de redreçament cultural, de retrobament amb la realitat menorquina, és una tasca tan necessària i urgent com difícil, car s'enfronta amb l'autoodi fomentat pel miratge provincià, a la mediocritat que genera, a la poca permeabilitat actual del menorquinisme autèntic en les capes populars.

«A una societat com aquesta, doncs, inapetent pel que fa als valors de la cultura, el projecte que aporta l'Enciclopèdia, la cohesió d'esforços que representa, el punt de partida que pretén esser... ha de tenir la virtut d'obrir la gana, de despertar «sa talent» (com en deim a Menorca) d'incitar la curiositat per conèixer tot allò que ens és propi en relació amb el que ens és proper i que igualment ens influeix i determina. En aquest sentit, l'Enciclopèdia hauria d'esdevenir el primer abecedari d'identitat de menorquins, de catalans de Menorca (...).

«(...) Moltes veus assenyalen críticament i lúcida l'atonia en què el projecte de reconstrucció nacional ha caigut d'un temps ençà. Però ara sí que no tenim excusa; ara s'ha de viure obstinadament per fer moltes petites coses o grans coses. És l'hora d'emprendre iniciatives pròpies, que tornin a desvetlar esperances culturals, suscitar nous potencials de creativitat individual i col·lectiva. Des de cadascun dels Països Catalans. Nosaltres des de Menorca, però contribuint cadascú i tots des del seu fet específic a l'aixecament de la nació catalana».

Llegit de bell nou aquest text, em sembla que no me n'he d'empegueir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris