nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:

La llarga marxa de la dona

No fa gaires dies, dins el curs «El nou poder: la dona i els reptes del futur», vaig assistir a una interessant exposició a càrrec de la professora Flora de Pablo, del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Amb estadístiques a la mà, demostrava que les dones accedeixen a la Universitat en nombre superior que els homes, obtenen millors qualificacions i actualment han assolit superar els mascles en gairebé tots els nivells del sistema educatiu. El pes de factors socials i familiars encara no ha permès que s'integrin plenament dins el món de la ciència i la tecnologia, però hom pot suposar que aquest fet canviarà quan la igualtat sigui una situació «de fet» i no només una clàusula legal abstracta. Algunes dades són esperançadores, com el fet que, a partir de 1996, hi ha més dones que homes en el col·lectiu de becaris predoctorals i postdoctorals del Consell Superior d'Investigacions Científiques. I aquesta situació ha tingut un avanç pràcticament irreversible fins al dia d'avui. Al mateix temps, la doctora de Pablo, denunciava fets contraris a l'equitat que entrebanquen i dificulten encara l'avanç de la dona: exigències de signe acadèmic, alguna insinuació de favoritisme masculí i poca representació de les dones en els escalafons superiors de la docència i la investigació, tant a la universitat com en el CSIC. Sense obviar que en aquests dominis, és encara una utopia parlar d'igualtat de salari per la realització d'un mateix treball.

LA DONA TREBALLADORA A BALEARS
Na Fiona Campbel, sensible a totes aquestes desigualtats de gènere, m'informa que el salari brut mitjà de la dona, a Balears, es troba en un 25% d'inferioritat en relació a l'home.
-Tu ara calcula: els homenets se'n duen de salari brut anual 20.677'70 euros, en tant que les madonetes s'han de conformar amb 15.601'57 euros. El 25% de diferència està clar, no?
-Evident. No fa falta treure la calculadora. I les enquestes de l'Institut Nacional d'Estadística solen esser fiables.
-I no és només això, sinó que hi ha moltes comunitats que ens passen davant en retribució al treballador. Les que paguen millor són, com sempre, Madrid, el País Basc, Navarra i Catalunya. I les desigualtats, ja inveterades, no tendeixen a la nivellació.
-Val a dir que aquí la gent viu del monocultiu turístic i tenc entès que el sector de l'hosteleria dóna el salari mitjà anual inferior en relació a tots els altres àmbits de treball.

GELAT D'AMETLLA
Decidit a explicar-li com cal a Fiona Campbell'assassinat de Rasputin arran de la conjura del príncep Jusupov i un grup d'aristòcrates russos, l'he convidada a gelat mallorquí clàssic. N'he fet molt, amb els ingredients canònics: un quilo d'ametlla pelada i picada; 44 unces de sucre; canyella en pols; clovella de llimona i aigua fins a quatre litres. He fet bullir el sucre amb la meitat de l'aigua i ho he mesclat tot. A més a més, i això no s'ho esperava, he davallat del sostre la geladora manual i he actuat com a la meva infància, amb el gel comú al voltant, ben amarat de sal: per cada quilo i mig de gel, 400 grams de sal picada. I da-li al manubri, que encara ets jove.
-I vols dir que ni els pastissos enverinats ni el vodka amb ratil no li bastaven? 
-Pots creure que no, Fioneta. El monjo aquell era un verro o un gorà, no ho sé. L'hagueren de matar a tirs, amb bala. I encara els mirava a tots perdonant-los la vida.
-Víctima desconsiderada, vade retro!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris