algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Els jocs i la carn

Cada dia tenc més motius per tornar-me vegetarià o només tastar la carn que en conec la procedència. Amb el temps havia après a distingir, a distàncies més o menys curtes, quan la carn que m'interessava tenia colorants amb desmesura o el carnisser l'em presentava dubtosament adobada. Després, els avenços tecnològics dificultaren més el dictamen i fins al moment de cuinar-la no descobries els afegitons de l'engany: el que era tibant i llis es convertia amb mollericós o rígid, segons el cas. No sé si arrossegat pel frau que es generalitzava o per l'edat que disminueix el desig i les possibilitats, però em felicit d'haver arribat a un punt d'escepticisme carnívor i ja no m'he de preocupar si han estat millorades per procediments naturals o artificials i si aquests són legals o d'estrangis. Tenc pànic a un retorn al crit de la carn i haver-me d'avesar a una estètica del producte no manipulat, tan allunyada dels models habituals. I més després de saber del joc de màfies que afecta al sector i infecta d'anabolitzants les carns dels nostres somnis. Per si les silicones no fossin prou, el descobriment aquests dies d'una xarxa de traficants amb drogues per millorar l'aparença d'homes i dones del nostre país, eleva a la categoria de dubte tot el que ens agrada dur-nos a la boca...

l l l
Al qui ja no li tapen la boca és al senyor Antich. Fa mesos vaig escriure que dur la lluita interna del partit al camp de les xifres era jugar, per primera vegada, amb la possibilitat de guanyar o perdre, i perdre de veres. Sembla que ho aconseguí i els seus crítics caigueren en el parany de l'enfrontament a resoldre en les urnes. Bé, com no podia ser d'altra manera després de14 de març, ecrupier inqüestionable és ell. Qui vulgui cartes s'ha d'asseure a la seva taula i només amb aquests naips hi haurà joc. S'han vist colzades, més o menys evidents, per negar la intenció de muntar altres partides i tothom sembla decidit a assegurar que es tractava d'un projecte remot però que, en el fons, mai han tengut la intenció de canviar de tauler. Però han utilitzat la dreta real, la que domina segons quins medis de comunicació, per amplificar la seva proposta de nou casino i és mal de creure que la il·lusió de la seva vida sigui asseure's a l'oficial. Sembla que l'estratègia de l'expresident li donarà els fruits esperats i dominarà, per primera vegada, tots els òrgans del partit. Així, i també per primera vegada, no tendrà excusa per dedicar tot el temps i els esforços a la penetració en el teixit de la nostra societat, com pertoca a un partit amb vocació de majoritari, i no a la lluita pel control del partit o a desactivar complots, traïdories i desidències. Fins ara les responsabilitats del nul o escàs arrelament en la societat, d'aproximació als barris i de mobilització, almanco, electoral, tenien les paternitats difoses, sempre eren culpa de «l'altre». S'ha acabat. Des d'aquest estiu el projecte de PSIB és antiquià i d'Antich serà l'èxit o el fracàs, sense possibles apel·lacions a herències, rèmores del passat o deutes. Una novetat i una gran responsabilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris