lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'Eix de la Prosperitat

Fa gust saber que fas part de l'Eix de la Prosperitat. No només d'una zona on, com a norma, es menja cada dia, s'accedeix a l'alfabetització gratuïta i suficient per a garantir que tots siguem productius o s'arriba a un hospital amb la certesa de trobar-hi metge. No, noltros tenim més que, segons el triumvirat Aguirre-Camps-Matas, les altres 14 comunitats autònomes i resta del món occidental. Fa gust saber-se pròsper o integrant de la Prosperitat, una paraula que sona a utòpic desig dels vells racionalistes i llibertaris de les darreries del segle XIX i principis del XX. Vil·la Prosperitat podia ser una comuna naturista o un sarcasme com a l'Argentina, que així anomenen un depauperat barri. En realitat, a l'Espanya de la postaznaritat, és a les comunitats on el llegat del líder suprem i superior s'hi manté més viu. No hi ha problemes, perquè identificar-los ja no seria pròsper: ni fan fallida les megalomanies de Terra Mítica ni el metro madrileny és ple de desheretats ni, a les Balears, tenim les pensions i les taxes d'universitaris més baixes de l'Estat... Que l'hoteleria arrossega una crisi en el seu origen? No és un problema, perquè som pròspers. Que el medi ambient sucumbeix enterrat amb sucosos projectes urbanístics? No és un problema, perquè som pròspers. Que la cultura pròpia es desfà per voluntat de la prosperitat política? Què és la llengua comparada amb la prosperitat... La mentida, la manca d'anàlisi i l'autobombo han caracteritzat l'aznarat i ens caracteritzen als privilegiats habitants de l'Eix. L'economia va bé a condició que les xifres que no convenen fugin esperitades dels llibres de comptes oficials. No s'han de sumar costos ocults (ecològics i humans) ni controlar dèficits d'empreses públiques ni considerar important que les caixes d'estalvis bescanviïn obligatòries inversions socials per descarats suports a polítiques prestidigitadores. Tot és prosperitat i qui ho qüestiona un miserable rancuniós i antipatriota.

l l l
Antipatriotes deuen ser els col·lectius dePaís Valencià que qüestionen l'esforç que les caixes dediquen a mantenir la hiperdeficitària Terra Mítica, perquè les urbanitzadores que l'envolten generin els «pelotazos» característics de l'època i dels governants. Antipatriotes, els madrilenys que no comparteixen la prosperitat de la família de la senyora Aguirre i les requalificacions a la carta. Antipatriotes, els membres de Sa Nostra que no entenen com 900.000 euros van a parar al sac de la Fundació Balears Sostenible pel mateix motiu que anaren al iot reial o al forat de Bon Sossec: perquè convé al govern dePP o als seus amics, en lliure interpretació del manament fundacional d'invertir en Obra Socia. Quan una de les entitats financeres tan generoses amb el senyor Matas (Sa Nostra, La Caixa, CAM, Bancaixa...) vos cobrin les comissions de manteniment del vostre miserable compte de subsistència pensau que sou els nous pagadors de l'ecotaxa. Amb una diferència: no hi haurà cap dels grans empresaris de la vostra terra disposat a defensar-vos com ho feren pel miserable euro que pagaven els de fora. Som així, de boianos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris