algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

La paraula congelada

Sempre li ha agradat, a la dreta -la dreta de centre, com la de fa un any, o la dreta descentrada, com avui, això tant és-, crear realitats a partir de paraules. És la prostitució de la capacitat de descriure per dur l'aigua al molí propi, legítima però esbiaixada. Es fa palès en aquell inoblidable «España va bien» i en el més recent «créanme, tienen armas de destrucción masiva». En clau local, que no provinciana -o sí- ens trobam amb la creació d'un lligam indestriable entre els mots «polèmica» i «ecotaxa»: aquí els mitjans van fer el joc a l'oposició política i hotelera, quan els turistes arribaven, pagaven i callaven, si no eren esperonats -tergiversats, tal volta?- per un micro o una llibreta. La «polèmica» era als papers. Ara trobam que «no hi ha crisi», tot i que es configuren meses per tractar el model turístic -cap més comentari, de moment-. Es crea, fins i tot, ad hoc, un «eix de la prosperitat», tan propera la denominació al famós «eix del mal» (?) popularitzat sense mà esquerra per Bush, la dreta d'Europa, aficionat a posar els peus damunt la taula amb qui tu i jo sabem. La crisi es conjura amb un «només» darrere la baixada de l'ocupació hotelera, per exemple. D'això en sabia prou aquell cap d'informatius de la televisió pública (!?) que apareixia en fons negre i citant sigles, o els editors que per explicar que el govern autonòmic s'oposa que sigui el parlament autonòmic qui reformi l'estatut diuen que Matas vol que sigui Madrid qui n'iniciï la reforma. Tot això ve al cas, simplement, per no parlar del club Rasputín, que quan un escriu de setmana en setmana li passen aquestes coses, i ja es deuen haver esgotat tots els acudits fàcils per escarnir l'assumpte. O ve al cas per parlar-ne, que amb això la dreta política fa política de dretes -des de l'elaborat «aplaudim la ràpida reacció» a l'instintiu «jo no hi era»- i la dreta social fa comentaris de dretes -«ara per quatre duros no et posaràs així» o «per aquest preu no degueren arribar a...»-. El cas, també, és que els savis i continguts dirigents d'aquesta nostra tercera part de l'eix de la prosperitat s'han posat nerviosos; almanco els qui en un moment donat poden haver de demostrar que realment «no hi eren». Per una setmana es veu que han hagut de deixar a casa el posat de grans estadistes. I n'hi ha que diuen fins i tot que els assistents a les rodes de premsa hi tornen a anar somrient. El somriure, amiga dreta, és més franc que les paraules: has de ser molt bo per impostar-lo i no quedar amb cara de tonto. Així que convindrem tots plegats que, paradoxalment, aquells doblers van estar ben gastats. I ho aplaudiríem si no fos per la sospita constant i la constatació fefaent -ho hem vist a Titanic i a algun llibre de la National Geographic- que els icebergs existeixen.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris