algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Llorenç Antich Trobat, Móra (Algaida 1933-2004)

Al llibre Manual del bon glosador (Documenta Balear, 2001), esmentam el bon quefer de Llorenç Móra en el redreçament de l'esperit que ha de conformar la glosa. Vàrem poder gaudir en diverses ocasions de la conversa asserenada i sempre diligent amb l'amic Llorenç. Conveníem que era necessària una nova embranzida en el món de la improvisació, que els combats actuals eren a anys llum d'aquells que deparaven en Batle, en Cartutxo, es Cabo Loco, es Xato, en Xina, en Sostre, na Cartera, en Mirató, en Calafat. Aquells homes i dones eren temuts, odiats i venerats, quan pujaven damunt un escenari: mai l'oralitat, amb tots els seus vessants -gestualitat, to de veu, moviments, mirades, etc.-, havia assolit el llistó de l'evidència i la crítica; la força de la paraula, com sagetes enverinades, eixordava els silencis aclaparadors d'aquella època. El mestre Llorenç ens va fer avinent la seva sorpresa davant l'èxit de les Mostres de Glosats celebrades a Manacor, i ens confessà que es pensava que ja no hi havia lloc per a un reviscolament del combat de picat. Comentàvem la manca d'esperó de moltes gloses que sentíem, la manca d'aquell esperit intel·ligent que movia un glosador a recercar els sentits més profunds del significat dels mots: l'alienació de la societat actual, i els glosadors n'eren una referència. Això no obstant, Llorenç Móra seguia ben de prop el reviscolament de glosadors novells que ben aviat podran acompanyar en Planissi, es Pobler, es Carritxoner o s'Algaidí. I ens referim al jove Mateu Matas, Xorí, exponent d'aquest nou ressorgiment; en Jordi Cloquell, Artiller; na Catalina Forteza, Petrera; en Miquel Campaner, Llubiner; n'Antoni Llull, Carnisser; n'Antoni Galmés, etc. No podíem seguir lamentant-nos de la manca d'una nova nissaga de glosadors sense fer-hi res. Mallorca ha perdut dues generacions de glosadors de picat i és necessari superar aquest buit per tal de no perdre definitivament la baula; una baula que a moltes cultures i en moltes llengües ja ha derivat cap arap, ehip-hop (els coneixedors i estudiadors d'aquests moviments a les Illes són Antoni Nicolau i Daniel Nicolau). No podíem cremar, emperò, etapes, i per això, des de l'Associació Cultural Canonge de Santa Cirga ens posàrem a treballar amb tot el seny i el cor que podíem i sabíem.

Al llibre que hem esmentat més amunt, hi publicam unes gloses emblemàtiques de Llorenç Móra, per tal que s'hi facin una sèrie d'exercicis. En reproduirem dues en homenatge teu, amic Llorenç, i pots estar segur que demà divendres, a les 19 h., al Casal Pere Capellà d'Algaida, hi ressonaran també gloses al teu honor.

«La llengua parl de Castella
més que la meva i millor,
apresa a tocs de bastó
des de ninet de mamella.
Som un xotet amb esquella
que no troba el seu pastor».

«Per normalitzar en la terra
que vaig néixer, el seu parlar,
per deixar d'edificar
tant en el pla com la serra,
perquè tengui més mà esquerra
el tracte amb els immigrants,
que tots ells i els castellans
no rebutgin nostra parla,
perquè arribin... a estimar-la
vull l'ajut... de tots els sants».

Felip Munar, coordinador a les Balears de l'Associació AREPO, d'improvisadors de les illes del Mediterrani i Atlàntic

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris